Vida
Malgrat la seva ascendència escocesa, sempre es considerà alemany. Entre el 1663 i el 1669 estudià amb J.B. Lully i altres mestres a París. A partir del 1680 viatjà a Itàlia per estudiar amb B. Pasquini a Roma i també tingué l’oportunitat d’escoltar els concerti grossi d’A. Corelli. Des del 1690 fou mestre de capella del bisbe de Passau. Muffat fou un compositor rellevant de música instrumental, la importància del qual rau en el fet d’haver estat pioner en la introducció dels estils francès i italià a Alemanya. Una de les seves contribucions més notables fou facilitar informació detallada als intèrprets alemanys sobre les pràctiques interpretatives de les obres de Lully i A. Corelli. Les cinc sonates per a cordes i baix continu del seu Armonico tributo (1682) pertanyen, a l’igual de l’opus 6 de Corelli, als primers estadis de desenvolupament de la forma concerto grosso. El nombre dels seus moviments oscil·la entre cinc, sis i set, en combinació amb elements da chiesa i da camera. Mentre que Corelli usava només les quatre danses bàsiques, més dues d’addicionals, com la gavota i el minuet, Muffat afegia la bourrée i el balletto, així com una ària, una passacaglia i un rondó. El seu estil de danses mostra la influència francesa en la seva simplicitat harmònica, la seva melodia fluida i les frases clarament articulades. Les suites orquestrals de Florilegia (1695-98) comencen amb una obertura francesa i es troben entre les millors obres escrites en aquesta forma per compositors alemanys influïts per Lully. Muffat també escriví un tractat sobre la pràctica del baix continu titulat Regulae concentuum partiturae (1699).
Obra
Música instrumental
Sonata, vl., b.c. (1677); Armonico tributo, 5 sonates, instr. de c., b.c. (publ. 1682); Apparatus musico-organisticus, 12 tocates, 1 ciaccona, 1 passacaglia, ària amb variacions, org. (publ. 1690); Suavioris harmoniae instrumentalis hyporchematicae florilegium primum, 7 suites orquestrals (publ. 1695); Florilegium secundum, 8 suites orquestrals (publ. 1698); Ausserlesene Instrumental-Music, 12 concerti grossi ('Selecta música instrumental', publ. 1701)