Vida
Començà els seus estudis musicals aprenent flauta i oboè amb Pierre Maréchal. El 1698 ingressà en l’orquestra de la ciutat de Celle i poc després anà a Hannover per estudiar composició amb A. Steffani. El 1706 viatjà a Londres, on arribà a ser músic de la cort del príncep Jordi de Dinamarca, espòs de la reina Anna I d’Anglaterra. El 1710 participà en la fundació de l’Academy of Ancient Music i, entre el 1712 i el 1736, treballà assíduament als teatres londinencs. Mostrà gran habilitat com a instrumentista de tecla i succeí a G.B. Daghi en el càrrec d’organista i mestre de capella de la cort. Galliard escriví nombroses òperes, mascarades i pantomimes. Algunes òperes i mascarades s’han perdut, però les pantomimes s’han conservat en la seva totalitat i mostren una música inspirada i de bona qualitat, com, per exemple, en The Rape of Proserpine (1727). La seva òpera Calypso and Telemachus (1712) conté algunes àries interessants, i en la mascarada Pan and Syrinx (1718) poden trobar-se belles àries a l’estil de Händel amb un acurat tractament instrumental. També cultivà altres gèneres vocals, sobretot la cantata. Una de les seves obres més significatives és la cantata per a dues veus i corda titulada Hymn of Adam and Eve (1728), amb text procedent del Paradís perdut de J. Milton, en la qual pot apreciarse la influència de H. Purcell. La música sacra se circumscriu a tres anthems i a un Te Deum and Jubilate (1713), compost per a commemorar la pau d’Utrecht. Pel que fa a la música instrumental, és representada per algunes sonates, diversos concerts i un concerto grosso. Galliard és autor d'A Critical Discours upon Operas in England (1709).
Obra
Pantomimes
Jupiter and Europa (1723); The Necromancer (1723); Harlequin Sorcerer (conservada parcialment, 1725); Apollo and Daphne (1726); The Rape of Proserpine, with The Birth of Harlequin (1727); Perseus and Andromeda (1730); Merlin (1734); The Royal Chace (1736)
Òpera
Calypso and Telemachus (1712); Circe (només se’n conserven 3 cançons, 1719); The Happy Captive (mús. perduda, 1741); Oreste e Pilade (inac., mús. perduda)
Mascarades
Pan and Syrinx (1718); 3 altres mascarades perdudes (Decius and Paulina, 1718; Oedipus, 1722?; The Nuptial Masque, 1734)
Diversos
3 anthems, 1 tedèum, 6 cantates angleses, Hymn of Adam and Eve (1728), 1 serenata (Love and Folly, 1739), 1 cantata (Chi fra lacci, S., orq.), diverses obres instrumentals