El 1787 ingressà a la companyia d’Emanuel Schikaneder, on es convertí en un dels baixos més cotitzats, especialment entre els anys 1789 i 1793, que actuà al Freihaus-Theater auf der Wieden de Viena. Casat amb la soprano Barbara Reisinger (1770-1806), a partir del 1802 formà part del teatre de la cort de Mannheim. Durant la seva estada a Viena feu amistat amb Wolfgang Amadeus Mozart i interpretà diversos personatges de les seves òperes, com el de Fígaro, el de Don Giovanni i el de Sarastro, de La flauta màgica. Gerl és autor de singspiele, la majoria ara perduts, que foren molt apreciats al seu temps. En destaca Der dumme Gärtner aus dem Gebirge oder der dumme Anton ('L’hortolà beneit de les muntanyes o Anton el beneit', 1789).