Estudià a Itàlia amb G. Tartini, el pare Martini i J.A. Hasse. Recomanat per aquest darrer, el 1764 fou nomenat compositor de música sacra a la cort de Dresden, de la qual esdevingué mestre de capella dos anys més tard. El 1777 fou cridat a Estocolm per a reorganitzar la capella i fundar una òpera nacional, propòsit que inspirà Gustaf Wasa (1786), obra fortament influïda per l'opéra-ballet francesa i que fou considerada fins ben entrat el segle XIX com l’òpera nacional sueca. Després d’una breu estada a Copenhaguen com a compositor i director d’orquestra (1785-86), tornà a ocupar el càrrec de mestre de capella a Dresden. El seu catàleg inclou obres instrumentals, però la seva producció consisteix sobretot en música vocal: vint-i-cinc obres escèniques, que evolucionen des de la influència italiana de Hasse (La clemenza di Tito, 1769) fins a la de Ch.W. Gluck (La dama soldato, 1791), dotze oratoris, cantates i música d’església, especialment preponderant en la seva darrera època.