S’inicià en la música amb el seu pare, tot i que gran part de la seva formació tingué un marcat caràcter autodidàctic. Estudià filosofia i dret. Després d’un període a Hamburg (1736-39), fou cridat pel marcgravi Friedrich Ernst von Brandenburg-Culmbach per a exercir les funcions de director musical a la cort. El 1740 s’establí a Copenhaguen, on ocupà el càrrec de mestre de capella a la cort del rei Cristià VI i es convertí en un personatge important en la vida musical danesa de l’època. En aquesta etapa compongué música vocal religiosa -introduí l’oratori passió en aquell país- i també nombroses cantates commemoratives per a la família reial. Fou amic personal de l’escriptor danès nascut a Noruega Ludvig Holberg. Editor de la publicació periòdica "Der critische Musicus" (Hamburg, 1737-40), hi signà articles que es mostraven crítics amb l’estil vocal considerat dens i recarregat de J.S. Bach i propugnaven una nova manera de fer música més intel·ligible i natural, derivada del llenguatge parlat.