Estudià violoncel amb E. Malterre i A. Poli, i el 1781 assolí el càrrec de primer violoncel·lista de l’orquestra de la cort de Stuttgart. El 1793 fou nomenat konzermeister d’aquesta institució, la qual inclinà cap al repertori germànic. Fou un important compositor de lieder i balades -peces líriques de major extensió que els primers i que presenten canvis en el tempo i en les textures segons les necessitats d’un text més variat i complex-, obres que agrupà en compilacions com Die Gesänge aus de Shauspiel Die Räuber ('Les cançons de l’obra Els lladres', 1782), sobre textos del seu amic F. von Schiller, i en els set volums de Kleine Balladen und Lieder ('Petites balades i lieder'). Els seus lieder influïren fortament F. Schubert, que, a banda de musicar els mateixos textos en algunes obres, no evità inequívoques referències de tipus melòdic, harmònic o mètric a aquests models. A banda d’això també compongué òperes com Die Geisterinsel ('L’illa del fantasma', 1799) i música coral religiosa -cal destacar-ne dues misses i catorze cantates- i realitzà incursions puntuals en el món simfònic i concertant.