Estudià filosofia i música a Frankfurt i composició a Viena, amb A. Berg. Visqué el final de la rica vida cultural vienesa i participà en l’efervescència del període de Berlín d’entreguerres, on trobà W. Benjamin, B. Brecht, H. Eisler, W. Gropius, etc. S’exilià als Estats Units durant el nazisme. El 1949 tornà a Frankfurt, on ensenyà a la universitat fins que morí. La diversitat de camps en què exercí respon a la idea que tant l’art com la ciència i la filosofia mostren aspectes de la realitat irreductiblement diferents i simultàniament vàlids. D’això es desprèn una complexitat que el teòric hagué de defensar contra el dinamisme sociocultural del capitalisme avançat que tendeix a diluir-la. Adorno és el filòsof que més ha fet parlar de música; la seva obra és encara un referent important, positiu o negatiu, del pensament musical actual.