Deixeble de H. Koch a la Hochschule für Musik de Berlín, el 1938 fou nomenat director de la classe de composició del Conservatori de Dresden. El nazisme el destituí i no retornà a la tasca docent fins a la fi de la Segona Guerra Mundial; entre el 1953 i el 1970 ensenyà a la Hochschule de Berlín. Interessat en la creació d’una obra transparent situada entre el lirisme i el dinamisme, aquesta denotà una influència diversa que inclogué la tradició austrogermànica, la música de compositors francesos com D. Milhaud i E. Satie (principalment en les qüestions referides a la instrumentació), els paràmetres rítmics d’I. Stravinsky i el jazz. El dramàtic fou el gènere a què Blacher dedicà més esforços. El resultat foren diferents òperes, ballets, música incidental i música per al cinema. Entre les òperes cal destacar l'Abstrakte Oper n:1 ('Òpera abstracta núm. 1') (1953), considerada com a precursora de certes obres ligetianes com, per exemple, les Aventures. En el gènere orquestral són remarcables les Variacions sobre un tema de Niccolò Paganini (1947), en les quals demostrà un gran domini dels complexos orquestrals, i també el Concertante Musik ('Música Concertant') per a orquestra, amb un interessant equilibri entre el llenguatge cambrístic i el jazz.