Format amb el teòric H.C. Breidenstein i amb la seva mare, inicià la seva carrera compositiva de nen en guanyar, el 1852, una beca de la Fundació Mozart de Frankfurt. Aquesta beca li permeté estudiar amb C. Reinecke i Breunung a Colònia. A la fi dels seus estudis, compaginà la tasca docent amb la composició, però no fou fins el 1891 que obtingué el títol de professor de composició a l’Acadèmia de Berlín. La facilitat que tenia per a la creació musical, juntament amb un melodisme arquetípic acompanyat d’una escriptura cohesionada i íntegra, l’ajudaren a obtenir el reconeixement entre els seus contemporanis. De la seva abundant obra destaquen algunes peces orquestrals com la Fantasia Escocesa, opus 46, on incorporà material melòdic provinent del folklore, o el Concert per a violí i orquestra, opus 26. També cal destacar les peces corals, entre les quals un gran nombre de cantates com Odysseus: Szenen aus der Odysee ('Odisseu: escenes de l’Odissea'), opus 41 (1872) per a solistes, cor i orquestra, i Das Lied von der Glocke ('La cançó de la campana'), opus 45 (1879) per a quatre veus solistes, cor, orgue i orquestra.