Estudià a Augsburg, Frankfurt i Munic. En aquesta darrera ciutat fou deixeble de Carl Orff i escriví les primeres partitures de música incidental. Després de dos anys a Itàlia (1925-27) i una breu estada a Berlín (1928), tornà a Munic. Allí estrenà l’oratori Furchtlosigkeit und Wohlwollen ('Temor i benvolença') el 1931 i més tard les òperes Die Zaubergeige ('El violí màgic') (1935) i Peer Gynt (1938), que tingueren un notable èxit i li donaren popularitat. Aquest reconeixement, però, cresqué el 1936 amb la composició de l’obra orquestral Olympische Festmusik, realitzada amb motiu dels Jocs Olímpics de Berlín i per la qual rebé la medalla d’or del règim hitlerià. Els seus ballets, entre els quals destaquen Abraxas (1948) i Casanova in London (1969), també foren molt coneguts en el seu moment. El seu llenguatge musical mostra clares influències de l’impressionisme francès i d’I. Stravinsky, fet que l’allunyà d’altres compositors amb voluntat de crear un llenguatge pròpiament germànic, com ara P. Hindemith.