Vida
Estudià primer a l’Acadèmia de Munic i després, a partir del 1920, privadament, amb H. Kaminski. Les seves primeres obres mostren des de la influència de C. Debussy fins a la d’A. Schönberg. El 1924 fundà a Munic, juntament amb Dorothee Günther, la Güntherschule. La seva tasca en aquest centre el portà a investigar sobre l’educació musical. Són especialment notables els seus estudis sobre les connexions entre música i moviment. Figura important dins de la pedagogia musical, fou el creador de l’anomenat Orff-Schulwerk, un nou mètode d’ensenyament de la música en què proposava que els nens creessin música usant llurs pròpies veus i instruments de percussió simples. La divulgació de les seves idees es feu a través de Musik für Kinder ('Música per a nens', 1950-54), obra que estableix les bases del seu mètode pedagògic. La música d’Orff mostra la influència de les seves idees pedagògiques i vol apropar-se a les formes musicals més primitives, on el ritme i la veu són usades d’una manera molt directa per a expressar les emocions. Les seves fonts d’inspiració foren la tragèdia clàssica, la música teatral barroca, els misteris cristians i la vida rural bavaresa. El resultat és una música d’una gran força i sensualitat. El seu primer èxit com a compositor fou l’obra escència Carmina Burana (1937), la composició que li ha donat més fama. Es tracta d’una obra de gran envergadura, en la qual usà alguns dels textos en llatí medieval i alemany antic trobats al monestir de Benediktbeuern. L’obra ha tingut una gran difusió, sobretot pel seu ús en el cinema i la publicitat. Altres obres seves són Der Mond ('La lluna', 1939), Die Kluge ('L’astuta', 1943), Catulli Carmina (1943), Prometheus (1966) i la cantata Trionfo di Afrodite (1953). Entre el 1950 i el 1960 ocupà la càtedra de composició al Conservatori de Munic. Fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Tübingen (1955) i per la de Munic (1972).
Obra
Música escènica
Carmina Burana, cantiones profanae (1937); Catulli Carmina, ludi scaenici (1943); Der Mond ('La lluna', 1939; rev. 1945); Antigonae (1940-49; Sòfocles); Die Kluge ('L’astuta', 1943); Die Bernauerin ('La bernesa', 1947); Astutuli (1953); Trionfo di Afrodite, concerto scenico (1953); Comoedia de Christi Resurrectione (1957); Oedipus der Tyrann ('Èdip el tirà', 1959; Sòfocles); Ludus de Nato Infante Mirificus (1960); Ein Sommernachtstraum, mús. inc. ('Somni d’una nit d’estiu', 1939; rev. 1944, 1952, 1964; Shakespeare); Prometheus (1966; Èsquil); De temporum fine comoedia (1973)
Música vocal
Die Sänger der Vorwelt, cor, orq. ('Els cantors dels avantpassats', 1956); Nänie und Dithyrambe, cor, orq. ('Nènia i ditirambe', 1956); Stücke, cor, narrador ('Peces', 1969); Rota, cor, orq. (1972)
Diversos
Arranjaments d’obres de Monteverdi (entre les quals: La coronatione di Poppea, 1925, rev. 1940; La favola d’Orfeo, 1925, rev. 1931, 1940; Il ballo delle ingrate, 1925, rev. 1940)