De família alemanya-hongaresa, visqué a Viena des del 1888 i hi estudià música a partir del 1890. Fou violoncel·lista de l’Orquestra Filharmònica de Viena entre el 1896 i el 1911, i a la Hofoper, del 1896 al 1914. Ensenyà al conservatori d’aquesta ciutat, on impartí diverses disciplines, com ara violoncel a partir del 1901, piano d’ençà del 1914 i contrapunt i composició des del 1922. També fou director (1925-27) i rector (1927-31) del centre. Ocupà un lloc prestigiós dins la vida musical austríaca durant els anys vint i trenta. Les seves quatre simfonies són deutores de la tradició germànica (Simfonia núm. 4: Requiem für meine Tochter, ’Simfonia núm. 4: Rèquiem per a la meva filla', 1932-33). Les obres de cambra, en canvi, pertanyen a la tradició de J. Brahms i M. Reger. No obstant això, les peces per a orgue demostren la clara influència de J.S. Bach. Un tret important al llarg de la seva vida creativa és la presència d’elements musicals d’origen hongarès, com ara en l’òpera Notre Dame (1902-04) i en l’oratori Das Buch mit sieben Siegeln ('El llibre tancat amb set segells', 1935-37).