Vida
Fill de pare catòlic convertit al judaisme, una de les seves primeres influències musicals fou la de la sinagoga. Estudià al Conservatori de Viena amb Anton Door (piano) i Robert Fuchs (composició). Les seves primeres obres -cançons i peces pianístiques i de cambra- foren elogiades per J. Brahms. L’any 1895 conegué A. Schönberg, del qual esdevingué amic íntim i a qui orientà en el seu aprenentatge autodidàctic de la teoria i la composició -més endavant, el 1901, esdevingueren cunyats arran del casament de Schönberg amb Mathilde Zemlinsky, germana del compositor-. Al principi del segle XX la reputació de Zemlinsky com a compositor era ja molt alta i el 1900 veié estrenada la seva segona òpera, Es war einmal ('Una vegada hi havia'), a la Hofoper de Viena sota la direcció de G. Mahler. El 1904 es convertí en director musical del Carltheater vienès i dos anys després fou nomenat primer director de la Volksoper, el segon teatre d’òpera de la capital austríaca. En 1911-26 dirigí al Deutsches Landtheater de Praga, on estrenà Erwartung ('L’espera'), de Schönberg, entre altres obres. Instal·lat a Berlín l’any 1927, hi dirigí a la Krolloper i exercí de professor de la Musikhochschule. Tornà a Viena arran de la pujada de Hitler al poder, però després de l’annexió d’Àustria (1938) fugí als Estats Units d’Amèrica. Allí, una hemorràgia cerebral el deixà parcialment paralitzat i morí al cap de tres anys.
La música de Zemlinsky estableix un pont entre la generació de R. Strauss i G. Mahler i la de la Segona Escola de Viena. Malgrat que no s’aventurà mai a abandonar la tonalitat, com feren Schönberg i els seus deixebles, la seva música fou admirada i valorada per aquest grup de compositors. Les seves òperes, juntament amb les de F. Schreker, componen un dels grups més destacats d’obres dramàtiques del seu temps. La densa polifonia de la seva escriptura harmònica i instrumental arriba, sense sobrepassar-los, als límits de les possibilitats de la música tonal. Els seus quatre quartets són una de les col·leccions més importants del gènere de la primera meitat del segle XX. A més d’aquests, també destaquen altres obres de cambra, dues simfonies i nombrosos lieder i peces per a piano. La seva obra més coneguda és la Lyrische Symphonie, una meravellosa successió de cançons orquestrals sobre poemes de R. Tagore sorgida de la influència d'El cant de la terra, de G. Mahler. A. Berg donà el títol de ’Suite lírica’ al seu segon quartet de corda, que dedicà a Zemlinsky com a homenatge. Aquesta obra de cambra, a més, conté una cita musical de la Lyrische Symphonie del compositor.
Obra
Música escènica
8 òperes (entre les quals: Sarema, ~1895; Es war einmal, ’Una vegada hi havia', 1897-99; Eine florentinische Tragödie, ’Una tragèdia florentina', op. 16, 1915-16); Der Zwerg, ’El nan', op. 17, 1920-21; 1 ballet
Orquestra
3 simfonies (núm. 1, re m, 1892; núm. 2, si♭ M, 1897; núm. 3, mi♭ M, 1903); Trio, cl./vla., vlc., pno. (1895); 4 qt. de c. (núm. 1, la M, ~1895; núm. 2, 1914; núm. 3, ~1923; núm. 4, Suite, 1936); Fantasien über Gedichte von Richard Dehmel, ’Fantasies sobre un poema de Richard Dehmel’ pno., ~1900; Lyrische Symphonie, S., Bar., orq., op. 18 (1923); Sinfonietta, op. 23 (1934)
Veu i piano
Lieder, 2 vol., op. 2 (a 1897); Gesänge, 2 vol., op. 5 ('Cants', ~1896); Walzer-Gesänge nach toskanischen Volsksliedern, op. 6 ('Cants valsos segons cançons populars toscanes', 1898); Türmwächterlied und andere Gesänge, op. 8 ('Cançó d’un sentinella i altres cants', ~1899); Gesänge, op. 13 ('Cants', 1910-13); Zwölf Lieder, op. 27 ('Dotze cançons', ~1936)
Altres obres vocals
Symphonische Gesänge, 1 v., orq., op. 20 ('Cants simfònics', 1929); 5 obres corals