Vida
Tot i que naixé a Flandes, ara per ara no ha aparegut cap documentació que el relacioni amb la seva terra natal. Des del juliol del 1485, o potser una mica abans, es trobava a Florència com a membre dels cantors de San Giovanni, agrupació vocal patrocinada per la família Mèdici que s’encarregava de la interpretació de la polifonia a la catedral, el baptisteri i l’església de l’Annunziata. Lorenzo de Mèdici, el Magnífic, concertà el seu matrimoni amb una dona florentina, i Isaac fou probablement el mestre de música dels fills del seu protector. El motet fúnebre Quis dabit capiti meo aquam?, a quatre veus, plora la seva mort, esdevinguda el 1492. L’època d’inestabilitat en què Florència queda sumida en morir Lorenzo, i que tingué com a conseqüència la desaparició dels cantors de San Giovanni promoguda per Savonarola, dugué Isaac i la seva família a abandonar la ciutat. El 1496 entrà en relació amb l’emperador Maximilià I, el qual l’any següent el nomenà compositor de la cort. Arran d’aquesta circumstància, o d’alguna altra que es desconeix, Isaac li dedicà el motet Virgo prudentissima, a sis veus.
El càrrec de compositor de la cort vienesa no sembla que impliqués la seva presència continuada en aquesta cort, ni tampoc que hagués de seguir-la quan es desplaçava, la qual cosa explica que passés llargs períodes de temps a Florència, o que entre el 1497 i el 1499 establís contactes amb la cort del príncep elector Frederic el Savi, a Torgau (Saxònia). El 1508 el capítol de la catedral de Constança li encarregà una sèrie de peces per a l’ofici de les festivitats solemnes. El resultat, almenys parcial, fou el conjunt d’obres titulat Choralis Constantinus, que el mestre finalitzà en el termini aproximat d’un any. L’obra, completada pel seu deixeble Ludwig Senfl, fou publicada en tres volums anys després que Isaac morís; duen per títol Primus Tomus Choralis Constantini (Nuremberg, 1550), Tomus Secundus Choralis Constantini (Nuremberg, 1555) i Historiarum Choralis Constantini Tertius Tomus (Nuremberg, 1555).
El 1513 Isaac celebrà l’accés a la tiara papal de Giovanni, fill de Lorenzo de Mèdici, que prengué el nom de Lleó X, amb el motet Optime [... ]pastor. El papa, que se suposa que en la seva infantesa havia estat deixeble seu, feu que recuperés la pensió que en altres temps havia rebut de la cort florentina, la qual cosa li permeté retirar-se còmodament a la ciutat amb el consentiment de Maximilià I, que li mantingué el contracte. Després d’un curt viatge a Àustria el 1514, el compositor no abandonà més Florència. En vida del compositor tan sols es publicaren cinc de les seves misses, amb el títol Misse Henrici Izac (Venècia 1506, Ottaviano Petrucci). A part el Choralis Constantinus, la resta de la seva producció s’ha conservat manuscrita, sobretot a Alemanya, que és on tingué un impacte més gran i que durà almenys un segle.
En l’obra d’Isaac s’aprecia la influència de la música francoflamenca, especialment en les seves obres de joventut; la de la música italiana, circumscrita a les seves obres profanes, i la de l’alemanya, que domina en la seva producció sacra per a la cort de l’emperador Maximilià I. En primer terme s’han de destacar els cicles de l’ordinari de la missa, dels quals compongué uns quaranta, la meitat basats en un cantus firmus d’origen litúrgic, i l’altra meitat en antífones, cançons profanes i, fins i tot, danses. Els que compongué més o menys des del principi del segle XVI es caracteritzen per alternar fragments polifònics amb d’altres de gregorians, molt en la línia de la tradició alemanya, aquests últims interpretats a l’uníson pel cor o bé a l’orgue. En gairebé tots falta el credo, que hom supleix mitjançant un de gregorià o algun dels fragments aillats del gènere que compongué. En les misses que són polifòniques de principi a fi, característiques de l’estil francoflamenc, Isaac buscava la unificació cíclica recorrent a un cantus firmus amb valors de llarga duració, com en la Missa ’Virgo prudentissima', o bé a una melodia que es distribueix al llarg de tots els fragments; a l’ús de l’escriptura de tipus canònic, com en la Missa ’Comment poit avoir joie' ; o la repetició d’un motiu, com passa en la Missa ’La Spagna'. Les misses cícliques acostumen a ser a quatre veus, mentre que les que són d’estil alemany són a cinc i sis veus.
Isaac compongué gairebé un centenar de cicles del propi de la missa, que en aquella època tenien l’únic precedent dels cicles d’un dels còdexs de Trento, d’autor anònim. Un nombre important d’aquests formen part del Choralis Constantinus, el contingut del qual, en contra del que fins ara ha estat l’opinió més estesa, pogué estar, en part, dedicat a la capella imperial vienesa; els altres es transmeteren manuscrits. Tots es caracteritzen pel tractament especial que rep el cantus firmus, que tant melòdicament com contrapuntísticament és l’element unificador del cicle.
Les altres obres sacres són constituïdes per mig centenar de motets; es tracta d’antífones, responsoris, himnes i salms escrits com a mínim a tres veus i com a màxim a sis, alguns dels quals presenten una estructura homofònica. Els més elaborats empren un tenor d’estructura isorítmica derivat o no d’una melodia el text de la qual no sempre està relacionat amb el motet. Pel que fa a la producció profana d’Isaac, hi dominen les cançons alemanyes que duen melodia al tenor, seguint l’estil de moda als ambients cortesans centreeuropeus. La perícia del compositor en aquest gènere es manifesta en el tractament melòdic equilibrat de les diferents parts que constitueixen el complex polifònic. La més coneguda de les seves cançons en alemany és Innsbruck, ich muss dich lassen ('Innsbruck, t’he de deixar'), que, contràriament al que és habitual, duu la melodia a la veu superior. Entre les cançons amb text en italià destaca la frottolaNe più bella di queste, escrita a la ciutat de Florència.
Obra
Música vocal religiosa
Prop de 40 misses (entre les quals: Missa carminum, 4 v.; Missa ’Comme femme desconfortée', 4 v.; Missa ’Comment poit avoir joie', 4 v.; Missa de apostolis, 6 v.; Missa de virginibus, 5 v.; Missa ’Et trop penser', 4 v.; Missa ferialis, 4 v.; Missa ’La mi sol la/O praeclara', 4 v.; Missa ’La Spagna', 4 v.; Missa ’Misericordias Domini', 4 v.; Missa paschalis ad organum, 4 v.; Missa ’Une musque de Biscaye', 4 v.; Missa ’Virgo prudentissima', 6 v.), 99 cicles del propi de la missa (la majoria dels quals publicats pòstumament en tres volums: Primus Tomus Choralis Constantini, 1550; Tomus Secundus Choralis Constantini, 1555; Historiarum Choralis Constantini Tertius Tomus, 1555), més de 50 motets independents (entre els quals: Alma Redemptoris mater, 4 v.; Ave sanctissima Maria, 4 v.; Ecce sacerdos magnus, 4 v.; Inviolata integra et casta, 5 v.; O Maria mater Christi, 4 v.; Optime divino da te munere pastor Vobis religio, 6 v.; Quis dabit capiti meo aquam?, 4 v.; Quis dabit pacem populo, 4 v.; Regina caeli laetare, 5 v.; Rogamus te piissima virgo, 4 v.; Sub tuum praesidium, 4 v.; Virgo prudentissima, 6 v.)
Música vocal profana
Prop de 100 cançons profanes (un gran nombre de tenorlieder en alemany, més de 20 chansons en francès i unes quantes frottole en italià), entre les quals: Christ ist erstanden, ’Crist ha ressuscitat', 4 v.; De tous bien, 2 v.; Fille, vous avez mal gardé, 4 v.; Freundtlich und milt, ’Dolç i suau', 4 v.; Graciensi plaisat, 3 v.; In minem Sinn, ’En la meva opinió', 4 v.; Innsbruck, ich muss dich lassen ('Innsbruck, t’he de deixar'), 3/4 v.; Je ne puis vivre, 4 v.; La Martinella, 3 v.; La piu vagha e piu bella, 3 v.; Ne più bella di queste, 4 v.; Nil n’est plaisir, 4 v.; Pour vous plaisiers, 4 v.; Wann ich des Morgens frü auffstehe, ’Quan al matí m’aixeco d’hora', 4 v.
Bibliografia
- D’Accone, F.: Heinrich Isaac in Florence: New and Unpublished Documents, "The Musical Quarterly", XLIX, 1963
- Picker, M.: Henricys Isaac: A Guide to Reserach, Garland, Nova York 1991
- Schuler, M.: Zur Überlieferung des Choralis Constantinus von Heinrich Isaac, "Archiv für Musikwissenschaft", XXXVI, 1979
- Staehelin, M.: Die Messen Heinrich Isaacs, 3 vols., Paul Haupt Verlag, Berna i Stuttgart 1977