Jacobus Clemens non Papa

Jacob Clément
(Ieper, Flandes, ~1510 — Diksmuide, Flandes, ~1555)

Compositor flamenc.

Vida

Tradicionalment s’ha cregut que l’apel·latiu non Papa se li atribuí per diferenciar-lo del papa Climent VII, però també s’ha suggerit que podria ser per distingir-lo del poeta Jacob Papa, resident també a Ieper. No es coneix gaire cosa de la seva etapa de formació ni dels seus primers anys com a compositor. La primera composició publicada amb el seu nom, la chansonLe departir est sans department, aparegué en una antologia editada per Attaingnant el 1536, encara que algunes de les seves chansons s’havien publicat abans sense menció d’autor. El 1544 figura com a prevere i cantor a l’església de Sant Donacià de Bruges i poc després apareix registrat, també com a cantor, a la catedral de la mateixa ciutat. El 1545, moment en què començà a ser conegut amb el qualificatiu de non Papa, inicià contactes amb Tylman Susato, editor de música d’Anvers. Algunes dades contingudes en els textos dels seus motets el vinculen a la capella de l’emperador Carles V entre el 1544 i el 1549. Probablement cap al 1550 ocupà també, encara que breument, els llocs de mestre de capella a la cort del duc d’Aerschot, Philippe de Croÿ, i a la confraternitat mariana de la ciutat de ’s-Hertogenbosch (Brabant). Segurament també estigué actiu a Ieper, Dordrecht i Leiden, encara que molts aspectes de la seva vida, així com l’any exacte de la seva mort, són poc coneguts i han estat tema de controvèrsia. Juntament amb Nicolas Gombert, Thomas Crecquillon i Adriaan Willaert, fou una de les figures més importants de la generació de compositors francoflamencs posteriors a Josquin Des Prés, i un dels més prolífics de la primera meitat del segle XVI.

Susato publicà molta de la seva música. El seu catàleg està format bàsicament per composicions de caràcter religiós, encara que la producció profana és igualment important en nombre i en qualitat. L’obra religiosa inclou quinze misses, dues seccions de missa, prop de dos-cents trenta motets, dos cicles del magníficat i més d’un centenar de souterliedekens i lofzangen a tres veus que foren els primers arranjaments de salms en llengua vernacla neerlandesa. Escriví també més de noranta chansons franceses, vuit amb text neerlandès, i diverses peces instrumentals. En una part molt reduïda de la seva producció sacra utilitzà encara la tècnica del cantus firmus. Aquest és el cas de la Missa defunctorum, on parafrasejà les melodies gregorianes. Pel que fa a les misses, en la major part de casos utilitzà la tècnica de la paròdia a partir de models polifònics, generalment motets o chansons, dels seus contemporanis. El tractament que donà a la textura fou sempre molt lliure. La major part dels motets són a quatre o cinc veus i utilitzen textos litúrgics extrets de la Bíblia. Hi posà de manifest el seu estil basat principalment en l’aplicació sistemàtica dels procediments imitatius. Amb tot, fou un compositor molt versàtil, com ho demostra la senzillesa dels seus souterliedekens destinats a la pràctica musical i piadosa de caràcter domèstic o social i on sovint apareixen rastres de melodies populars en la veu interior. El tractament que l’autor donà a les chansons, generalment escrites per a cinc o sis veus, és molt més homofònic.

Obra
Música religiosa

15 misses i 2 seccions de misses (entre les quals: Missa defunctorum, 4 v., publ. 1580; Missa ’Ecce quam bonum', 5 v., publ. 1557; Missa ’En espoir', 4 v., publ. 1557; Missa ’Gaude lux Donatiane', 5 v., publ. 1557; Missa ’Quam pulchra es', 4 v., publ. 1559; Missa ’Virtute magna', 4 v., publ. 1557); 2 cicles de magníficat; prop de 230 motets (entre els quals: Ab oriente venerunt magi, 5 v., publ. 1554; Adesto dolori meo, 5 v., publ. 1553; Angelus Domini, 4 v., publ. 1554; Ave maris stella, 5 v., publ. 1553; Beata es virgo Maria, 4 v., publ. 1554; Circumdederunt me, 4 v., publ. 1553; Conserva me Domine, 4 v., publ. 1549; Deus qui nos patrem, 5 v., publ. 1554; Fremuit spiritu Jesus, 6 v., publ. 1554; Misit me vivens Pater, 5 v., publ. 1554; Musica diligitur, 5 v., publ. 1556; Non relinquam vos, 5 v., publ. 1553; O magnum mysterium, 6 v., publ. 1555; O quam dulce spectaculum, 5 v., publ. 1553; Si diligis me, 5 v., publ. 1554; Surge illuminare Jerusalem, 4 v., publ. 1559; Tota pulchra es, 5 v., publ. 1555; Veni electa mea, 4 v., publ. 1555; Virgines prudentes, 4 v., publ. 1556); 155 souterliedekens, 3 v.

Música profana

98 chansons (entre les quals: Au faict d’amour, 4 v., publ. 1552; Aymer est ma vie, 5 v., publ. 1553; Entre vous filles, 4 v., publ. 1549; Incessament suis triste, 4 v., publ. 1549; Je fais ma penitence, 4 v., publ. 1556; La belle Margaritte, 5 v., publ. 1550; Le departir est sans departement, publ. 1536, Mais languiray ie, 4 v., publ. 1549; Mon seul espoir, 4 v., publ. 1545; Oncques amour, 4 v., publ. 1549; Puiq’ainsi est, 4 v., publ. 1554; Puiq’amour m’a, 4 v., publ. 1556; Si mon amour, 4 v., publ. 1552; Ta bonne grace, 4 v., publ. 1552; Une fillette tan subtile, 4 v., publ. 1552); 8 cançons en neerlandès; 8 cançons sense text

Bibliografia
  1. Bernet, K.Ph.: Jacobus Clemens non Papa uns seine Motetten, Ausburg 1929
  2. Bernet, K.Ph. (ed.): Clemens non Papa: Opera omnia, "Corpus Mensurabilis Musicae", 4, American Institute of Musicology, 1951-76