Vida
La seva fulgurant carrera musical començà gràcies a la bellíssima veu que tenia. No hi ha cap document que acrediti la seva formació com a nen cantor en algun centre de la seva ciutat natal, però és possible la seva presència com a tal a Sant Nicolau de Mons. La llegenda diu que de molt petit fou segrestat per aquesta raó, però no hi ha cap dada que ho confirmi. La primera dada biogràfica certa diu que a dotze anys entrà com a nen cantor al servei de Ferrante Gonzaga quan aquest, de retorn a Itàlia després de les campanyes militars al costat de Carles V, passà pels Països Baixos l’any 1544. Els anys de la seva joventut visqué a Itàlia, primer al servei del duc Ferrante a Màntua, Sicília, Palerm i Milà, i després a Nàpols, on treballà al servei de Constantino Castrioto. Allí tingué l’oportunitat de relacionar-se amb els cercles intel·lectuals de la ciutat i ingressà a l’Accademia de’ Sereni. Molt probablement les seves primeres composicions, la col·lecció de villanelle en estil italià publicades el 1555 a Anvers, daten del temps de la seva estada a Nàpols. Anà després a Roma, on estigué al servei d’Antonio Altoviti, arquebisbe de Florència que llavors residia allí. L’any 1553 ocupà el càrrec de mestre de cor de Sant Joan del Laterà, a Roma, en substitució de Giovanni Animuccia. Al cap d’un any retornà als Països Baixos i s’establí a Anvers. En aquesta ciutat contactà amb l’editor Tylman Susato i publicà la seva primera col·lecció: Il primo libro dove si contengono madrigali, vilanesche, canzoni francesi e motetti (Anvers, 1555). El mateix any l’editor venecià Antonio Gardano publicà el seu Il primo libro di madrigali, a cinc veus. En el temps passat a Anvers s’imprimiren algunes de les seves obres més destacades, en les quals ja es mostrà posseïdor d’un estil personal i madur. Entre les més rellevants hi ha l’esmentat llibre de madrigals i Il primo libro de mottetti (Anvers, 1556). En aquesta obra queda demostrada la gran versatilitat de Lassus, capaç, a vint i pocs anys, d’utilitzar una gran varietat de procediments compositius, tant des del punt de vista tècnic com estilístic o formal. L’any 1556 entrà al servei de la cort d’Albert V de Baviera, primer com a cantor i des del 1663 com a mestre de capella, càrrec en el qual es mantingué durant prop de quaranta anys, fins poc abans de la seva mort. Els documents referents a les seves responsabilitats musicals a la cort són una mica confusos. Se sap, no obstant això, que ben aviat es guanyà el favor dels seus protectors. Durant aquest llarg període a la cort bavaresa realitzà alguns viatges que el portaren a Itàlia, França, Alemanya i els Països Baixos. En molts d’aquests viatges acompanyà els seus patrons en esdeveniments assenyalats, com per exemple la coronació a Frankfurt de l’emperador Maximilià II. Durant els anys en què es responsabilitzà de la capella incidí decisivament en la millora de la qualitat musical d’aquesta, i efectuà nombrosos viatges als Països Baixos i a Itàlia per aconseguir cantors. Fou l’encarregat de la música dels oficis religiosos, cosa que explica la seva extensíssima producció en aquest àmbit. La seva presència a la cort es consolidà gràcies a l’amistat que l’unia amb els seus protectors, primer amb el duc Albert i després amb el seu fill i hereu, el futur Guillem V, que el tenien en alta estima. L’any 1558 es casà amb la filla d’un cortesà i tingué diversos fills, dos dels quals seguiren el camí del seu pare i es convertiren en músics, també al servei de la cort bavaresa. Cap al 1567 Andrea Gabrieli visità la capella muniquesa i hi sojornà un quant temps. Sembla que el nebot d’aquest, Giovanni Gabrieli, fou deixeble de Lassus durant la dècada del 1570. Aquests llargs anys d’estabilitat, amb el suport dels seus protectors, començà a recopilar les seves obres per donar-les a la impremta. La major part dels impressors venecians i flamencs, però també els de París, Munic o Frankfurt, editaren llibres amb música de Lassus o bé inclogueren les seves obres en col·leccions antològiques o miscel·lànies. Els seus motets foren especialment apreciats i divulgats. Les seves composicions de circumstància també tingueren una gran presència en la vida cortesana, com per exemple l’escrita per a les noces del duc Guillem amb Renée de Lorena, l’any 1569. La seva fama s’estengué per tot Europa, i acceptà moltes invitacions i honors dels principals monarques i senyors del moment. Albert V apreciava tant els seus serveis que disposà que, a la seva mort, Lassus tingués garantit el salari mentre visqués. Tot i que quan el duc morí l’any 1579 la capella es reduí notablement, Lassus romangué a Munic rebutjant altres bones ofertes, com la que li proposà el duc de Saxònia per a establir-se a Dresden. La seva activitat compositiva no s’aturà mai.
El tret més distintiu de la música de Lassus és la gran versatilitat que demostrà en tota la seva producció. El seu mestratge i el domini absolut del llenguatge musical li permeteren cultivar alhora, i amb la mateixa inspiració, l’estil més exquisit i elevat i les formes més populars. A més, demostrà sempre una gran facilitat per a adaptar-se als diferents estils nacionals i als seus idiomes característics, tant pel que fa als aspectes musicals com als textos utilitzats. Escriví madrigals italians, motets llatins, chansons franceses i lieder alemanys amb la mateixa facilitat, sense deixar de banda cap dels gèneres musicals existents en el seu temps. La seva vastíssima producció comprèn més de dues mil obres. En totes elles és present una constant preocupació per les relacions entre música i text, fins al punt de ser un dels primers compositors, exceptuant els madrigalistes italians, en què la paraula es converteix en l’element bàsic sobre el qual se sustenta tota la inspiració musical, tant en les creacions religioses com en les profanes.
Amb tota probabilitat la part més destacada de la seva obra són els més de cinc-cents motets, no tots de caràcter religiós. Les composicions profanes i els encàrrecs per a celebracions institucionals i polítiques, així com les peces amb marcades finalitats didàctiques, també tenen un lloc en aquesta extensa col·lecció. Dins el registre religiós també escriví unes seixanta misses, la major part de paròdia, en les quals utilitzà sovint com a material base motius dels seus motets o de composicions profanes d’altres autors. La seva creació més popular en aquest vessant és la missa Susanne un jour. També escriví un centenar de magníficats per a la celebració dels oficis de vespres a la cort de Munic, himnes, una col·lecció de responsoris de Setmana Santa, passions, lamentacions i altres composicions. En general, la seva música religiosa exercí una gran influència a Alemanya durant els segles XVI i XVII, tant en els compositors de l’òrbita catòlica com també, a partir de l’impuls del seu deixeble Leonhard Lechner, en els protestants. Les obres profanes en italià, francès i alemany ocupen igualment un lloc destacat en la seva producció. Escriví més de cent cinquanta madrigals i villanelle, una xifra semblant de chansons franceses i prop d’un centenar de cançons religioses o profanes en alemany. Les obres en italià corresponen sobretot als primers anys de la seva activitat musical, durant l’estada que feu a Itàlia, si bé en la maduresa continuà aproximant-se al gènere. La producció francesa i alemanya és més característica dels anys a Munic, tot i que les col·leccions de chansons foren publicades sobretot a París i els Països Baixos pels principals editors musicals del seu temps. Tant en les obres en francès com en les alemanyes la influència italiana hi és ben present, especialment pel que fa a l’atenció al text, la riquesa dels efectes harmònics i l’atenció permanent a l’expressivitat. Molts dels lieder alemanys, no obstant això, segueixen la tradició del tenorlied i utilitzen un cantus firmus en la veu del tenor.
Tot i que conegué, cap al final de la seva vida, les noves tendències imperants a Itàlia, la seva escriptura mai no deixà de banda la tradició contrapuntística francoflamenca en què es formà, i de la qual en fou el darrer gran mestre. Amb tot, algunes obres, com el cicle de dotze motets Prophetiae Sibyllarum, destaquen per l’ús agosarat del cromatisme i les audàcies harmòniques. En algunes de les seves darreres composicions litúrgiques utilitzà també un doble cor. Cap al final de la seva vida, entre el 1573 i el 1598, sota el patronatge del duc Albert V, l’editor muniquès Adam Berg publicà un extens recull en 7 volums de les seves composicions sacres sota el títol Patrocinium musices : 21 motets (vol. I), 5 misses (vol. II), oficis (vol. III), passió i altres composicions litúrgiques (vol. IV), 10 magníficats (vol. V), 13 magníficats (vol. VI) i 6 misses (vol. VII). Els seus fills publicaren pòstumament més de cinc-cents dels seus motets amb el títol Magnum opus musicum (Munic, 1604). Les seves obres foren reimpreses amb molta freqüència, fins i tot un cop mort el compositor, fet absolutament excepcional. Així mateix se’n feren moltes adaptacions que apareixen freqüentment en col·leccions de peces en tabulatura per a llaüt o per a instruments de tecla. Lassus fou el darrer dels grans representants de l’Escola Francoflamenca i un dels compositors més prolífics del Renaixement. La seva música gaudí d’una gran difusió i acceptació, essent considerat un dels millors músics del moment, fins al punt de rebre els qualificatius de princeps musicorum, ’el magnífic’ o ’el diví'.
Obra
Misses
Liber missarum primus, 4-6 v. (publ. 1566); Praestantissimorum divinae musices auctorum missae decem, 4-6 v. (publ. 1570); Quinque missae suavissimis modulationibus refertae... liber secundus, 4, 5 v. (publ. 1570); Patrocinium musices... missae aliquot, secunda pars, 5 v. (publ. 1574); Susanne un jour, 5 v. (publ. 1577); Missae variis concentibus ornatae... cum cantico beatae Mariae octo modis variato, 4-6, 8 v. (publ. 1577-78); Liber missarum, 4, 5 v. (publ. 1581); Missae ad imitationem moduli, 4 v. (publ. 1582); Missa ad imitationem moduli Beatus qui intelligit, 6 v. (publ. 1587); Missa ad imitationem moduli Locutus sum, 6 v. (publ. 1587); Missae...liber primus, 4 v. (publ. 1588); Patrocinium musices: missae aliquot, 5 v. (publ. 1589); Missa ad imitationem moduli Dixit Joseph, 6 v. (publ. 1607); Missa ad imitationem moduli Or sus à coup, 4 v. (publ. 1607); Missae posthumae, 6, 8 v. (publ. 1610).
Motets i altres composicions religioses
Il primo libro de mottetti, 5, 6 v. (publ. 1556); Liber decimus quintus ecclesiasticarum cantionum...ex omnibus tonis, 5, 6 v. (publ. 1560); Sacrae cantiones, 5 v. (publ. 1562); Primus liber concentuum sacrorum, 5, 6 v. (publ. 1564); Modulorum...modulatorum secundum volumen, 4-8, 10 v. (publ. 1565); Quinque et sex vocibus perornatae sacrae cantiones...liber secundus, 5, 6 v. (publ. 1565); Sacrae lectiones novem ex propheta Iob, in officiis defunctorum cantari solitae, 4 v. (publ. 1565); Sacrae cantiones...liber secundus, 5, 6 v. (publ. 1566); Sacrae cantiones...liber tertius, 5, 6 v. (publ. 1566); Sacrae cantiones...liber quartus, 5, 6 v. (publ. 1566); Magnificat octo tonorum, 4-6 v. (publ. 1567); Liber secundus sacrarum cantionum, 4 v. (publ. 1569); Selectiorum aliquot cantionum sacrarum, fasciculus adiunctis in fine tribus dialogis, 6, 8 v. (publ. 1570); Viginti quinque sacrae cantiones, 5 v. (publ. 1570); Patrocinium musices...cantionum...primar pars, 4-6 v. (publ. 1573); Patrocinium musices...officia aliquot, de praecipuis festis anni, tertia pars, 5 v. (publ. 1574); Patrocinium musices...passio...lectiones Iob, et lectiones matutinae Christi, quarta pars, 5 v. (publ. 1575); Patrocinium musices...Magnificat aliquot, quinta pars, 4-6, 8 v. (publ. 1576); Liber mottetarum, 3 v. (publ. 1577); Fasciculi aliquot sacrarum cantionum, 4-6, 8 v. (publ. 1582); Lectiones sacrae novem, ex libris Hiob excerptae, 4 v. (publ. 1582); Mottetta typis nondum uspiam excusa, 6 v. (publ. 1582); Sacrae cantiones, 5 v. (publ. 1582); Psalmi Davidis poenitentiales, modis musicis redditi...his accessit psalmus Laudate Dominum de coelis, 5 v. (publ. 1584); Cantica sacra, recens numeris et modulis musicis ornata, 6, 8 v. (publ. 1584); Hieremiae prophetae lamentationes, et aliae piae cantiones, 5 v. (publ. 1585); Sacrae cantiones...recens singulari industria compositae, 4 v. (publ. 1585); Patrocinium musices: Beatissimae deiparaeque Virginis Mariae canticum Magnificat, ad imitationem cantilenarum quarundam, 4-6 v. (publ. 1587); Tertium opus musicum, continens lectiones Hiob et motectas seu cantiones sacrae, 4-6 v. (publ. 1588); Cantiones sacrae, 6 v. (publ. 1594); Lagrime di S Pietro...con un mottetto nel fine, 7 v. (publ. 1595); Prophetiae Sibyllarum...chromatico more singulari confectae, 4 v. (publ. 1600); Liber primus cantiones sacrae Magnificat vocant, 5, 6 v. (publ. 1602); Magnum opus musicum...complectens omnes cantiones, 2-10 12 v. (publ. 1604); Iubilus virginis, hoc est centum Magnificat, 4-8, 10 v. (publ. 1619).
Chansons
Tiers livre des chansons, 4-6 v (publ. 1560); Le premier livre de chansons, auquel sont vingt et sept chansons nouvelles, 4 v. (publ. 1564); Quatriesme livre des chansons, 4, 5 v. (publ. 1564); Dixhuictieme livre de chansons, 4, 5 v. (publ. 1565); Disieme livre de chansons, 4 v. (publ. 1570); Mellange d’Orlande de Lassus, contenant plusieurs chansons, tant en vers latins qu’en ryme françoyse, 4, 5 v. (publ. 1570); Premier livre de chansons, 4, 5 v. (publ. 1570); Second livre de chansons, 4, 5 v. (publ. 1570); Livre de chansons nouvelles, 5 v. (publ. 1571); Thresor de musique... contenant... chansons, 4-6 v. (publ. 1576); Les meslanges... contenantz plusieurs chansons, tant en vers latins qu’en ryme françoyse, 4-6, 8, 10 v. (publ. 1576).
Madrigals
Il primo libro di madrigali, 5 v. (publ. 1555); Il primo libro dove si contengono madrigali, vilanesche, canzoni francesi, e motetti, 4 v. (publ. 1555); Secondo libro delle muse, madrigali...con una canzone del Petrarca, 5 v. (publ. 1557); Il primo libro di madrigali, 5 v. (publ. 1560); Il terzo libro delli madrigali, 5 v. (publ. 1563); Libro quarto di madrigali, 5 v. (publ. 1567); Madrigali novamente composti, 5 v. (publ. 1585); Madrigali novamente composti, 4-6 v. (publ. 1587); Musica nuova dove si contengono madrigali, sonnetti, stanze, canzoni, vilanelle et altri compositioni, 3 v. (publ. 1595); Libro de villanelle, moresche, et altre canzoni, 4-6, 8 v. (publ. 1581).
Lieder alemanys
Neue teütsche Liedlein, 5 v. ('Noves cançonetes alemanyes', publ. 1567); Der ander Theil teutscher Lieder, 5 v. ('L’altra part de les cançons alemanyes’ publ. 1572); Der dritte Theil schöner, neuer, teutscher Lieder, sampt einem zu End gesetzen frantzösischen frölichen Liedlein, 5 v. ('La tercera part de les noves i belles cançons alemanyes, junt amb unes alegres cançons franceses completes', publ. 1576); Neue teutsche Lieder, geistlich und weltlich, 4 v. ('Noves cançons alemanyes, religioses i profanes', publ. 1583); Teutsche Lieder, zuvor unterschiedlich, jetzund aber...inn ein Opus zusammen getruckt, 5 v. ('Cançons alemanyes, abans disperses, però ara... impreses conjuntament en un Opus', publ. 1583); Teutsche Psalmen: geistliche Psalmen, 3 v. ('Salms alemanys: salms espirituals', publ. 1588); Neue teutsche und etliche frantzösische Gesäng, 6 v. ('Noves cançons alemanyes i algunes de franceses', publ. 1590)
Bibliografia
- Bergquist, P.: Orlando di Lasso Studies, Cambridge University Press, Cambridge 1999
- Boetticher, W.: Orlando di Lasso und seine Zeit, 1532-1594, Bärenreiter, Kassel 1958
- Boetticher, W.: Aus Orlando di Lassos Wirkungskreis, Bärenreiter, Kassel 1963
- Borren, Ch. van der: Roland de Lassus, La Renaissance du Livre, Brussel·les 1943
- Erp, J.: Orlando di Lasso: A Guide to Research, Garland, Nova York 1990
- Haberl, F.X. i Sandberger, A., eds.: Orlando de Lassus: Sämtliche Werke, 21 vols., Breitkopf & Härtel, Leipzig 1894-1926 (incompleta)
- Hermelink, S. i altres, eds.: Orlando de Lasso: Sämtliche Werke: neue Reihe, Bärenreiter, Kassel 1956
- Leuchtmann, H.: Orlando di Lasso: Sein leben; Briefe, 2 vols., Breitkopf & Härtel, Wiesbaden 1977
- Roche, J.: Lassus, Oxford University Press, Londres 1980