Vida
Quan encara era un nen fou portat a Itàlia per servir com a cantor a la capella de la cort de la marquesa Maria de Cardona, a Avellino, prop de Nàpols. No es disposa de gaire més informació sobre els seus primers anys. Cap al 1559 era al servei d’Alfons Gonzaga a Novellara. Probablement pels volts del 1561 formà part de la capella musical de la cort de Parma, dirigida en aquell temps per Cipriano de Rore. També estigué durant un quant temps a Milà com a mestre de capella de la cort del governador Gonzalo Fernández de Córdoba. L’any 1565 passà a dirigir la capella musical de la cort ducal de Santa Bàrbara a Màntua i, també, la capella del duc Guillem Gonzaga. Segurament hi escriví música per a diversos espectacles cortesans, però no n’ha quedat cap rastre.
Durant els anys següents, a més de servir els seus patrons, també treballà per a la cort de la família d’Este, a Ferrara, on fou molt actiu cap a la dècada del 1580. Allí tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb els cercles intel·lectuals dels poetes Torquato Tasso i Giambattista Guarini i d’incorporar les noves tendències estètiques a la seva producció musical. Afectat de malària en 1582-83 i, de nou, el 1585, fou substituït en el càrrec de mestre de capella a Màntua per Giovanni Giacomo Gastoldi, que li succeí definitivament a partir del 1592. Tot i això, Wert es mantingué actiu a la cort fins el moment de la seva mort. Tingué diversos deixebles, el més important dels quals fou G.G. Gastoldi.
Publicà dotze llibres de madrigals -onze a cinc veus i un a quatre veus-, un de canzonette i villanelle i tres de motets religiosos. Se n’han conservat també altres obres en manuscrits i en col·leccions impreses miscel·lànies. És igualment l’autor d’una fantasia instrumental a quatre veus. Els madrigals foren la part més destacada de la seva producció. Els tres primers llibres, escrits abans de la seva arribada a Màntua, mostren un compositor amb idees però encara immadur. Entre el 1567 i el 1577 publicà els llibres quart, cinquè i sisè, que ja poden considerar-se de maduresa i que se situen en un lloc estilísticament molt proper al del seu compatriota Rore, actiu a Ferrara pocs anys abans de la seva arribada a Màntua. En aquestes obres l’expressió dramàtica del text comença a convertir-se en l’element prevalent de la composició. En els darrers sis llibres, publicats entre el 1581 i el 1595, els esforços per sotmetre la música al contingut textual es multipliquen. El compositor utilitzà aquí tota mena de recursos musicals -contrapunt imitatiu, passatges homofònics, diàlegs policorals, declamacions i recitats, melodies cromàtiques- per tal de posar en relleu el significat líric o dramàtic dels textos de Tasso i Guarini. A partir de llavors, aquests literats constituïren el nucli de les seves preferències poètiques tot substituint F. Petrarca, L. Ariosto i els altres poetes d’inspiració petrarquista que predominaven en les primeres obres. Alguns dels madrigals estan escrits per a tres veus concertades, segurament perquè fossin interpretats pel Concerto delle dame de Ferrara, un trio virtuós de veus femenines de molta anomenada. Wert mantingué relacions íntimes amb una de les sopranos d’aquest grup, Tarquinia Molza, neboda del poeta Francesco Maria Molza.
Wert és considerat, juntament amb Cipriano de Rore, Luca Marenzio o Luzzasco Luzzaschi, un dels primers músics que cultivaren la seconda prattica en els seus madrigals, especialment en els basats en la nova poètica essencialment dramàtica dels textos de Tasso i Guarini. Wert era el més vell d’aquesta generació de madrigalistes virtuosos, i l’únic d’origen no italià. Els seus darrers madrigals anticipen l’estil dramàtic de C. Monteverdi, que treballà com a instrumentista sota la seva direcció a la cort de Màntua. Fou un dels més destacats madrigalistes del seu temps i gaudí dels elogis de molts dels seus contemporanis, entre els quals G.P. da Palestrina, L. Zacconi, G.M. Artusi o Monteverdi. De la seva producció sacra, també important i nombrosa, molt poques obres arribaren a ser impreses. A part dels tres volums de motets sacres, s’han conservat manuscrites algunes misses, magníficats, himnes i altres composicions religioses. La major part de les obres estan basades en cantus firmus extrets dels cants de la litúrgia pròpia de Màntua, fet que podria explicar la poca difusió que tingueren.
Obra
Música vocal profana
Il primo libro de madrigali, 5 v. (publ. 1558); Il primo libro de madrigali, 4 v. (publ. 1561); Madrigale del fiore, libro primo, 5 v. (publ. 1561); Madrigale del fiore, libro secondo, 5 v. (publ. 1561); Il terzo libro de madrigali, 5 v. (publ. 1563); Il secondo libro de madrigali, nuovamente con nuova giunta ristampati, 5 v. (publ. 1564); Il quarto libro de madrigali, 5 v. (publ. 1567); Il quinto libro de madrigali, 5 v. (publ. 1571); Il sesto libro de madrigali, 5 v. (publ. 1577); Il settimo libro de madrigali, 5 v. (publ. 1581); L’ottavo libro de madrigali, 5 v. (publ. 1586); Il nono libro de madrigali, 5 v. (publ. 1588); Il primo libro delle canzonette villanelle, 5 v. (publ. 1589); Il decimo libro de madrigali, 5 v. (publ. 1591); L’undecimo libro de madrigali, 5 v. (publ. 1595); Il duodecimo libro de madrigali, 4-7 v. (publ. 1608)
Música vocal religiosa
Motectorum liber primus, 5 v. (publ. 1566); Il secondo libro de motetti, 5 v. (publ. 1581); Modulationum liber primus, 6 v. (publ. 1581)
Altres obres vocals religioses
Magnificat a septimi toni, 4 v., 1588; Magnificat a septimi toni, 5 v.; Magnificat I, 4 v.; Magnificat V, 4 v.; Magnificat VII, 4 v.; Missa defunctorum, 4 v. (autenticitat dubtosa); Missa dominicalis, 5 v. (1592); Missa in duplicibus majoribus, 5 v.; Missa in duplicibus minoribus, 5 v.; Missa in feriis per annum, 5 v.; Missa in festis apostolorum, 5 v.; Missa in festis, 5 v.; Missa in semiduplicibus minoribus, 5 v.; Missa ’Transeunte Domino', 5 v.
Bibliografia
- Fenlon, I., ed.: Giaches de Wert: Letters and Documents, Klincksieck, París 1999
- MacClintock, C.: Giaches de Wert, 1535-1596: life and works, dins "Musicological Studies and Documents", núm. 17, American Institute of Musicology, Nova York 1966
- MacClintock, C. i Bernstein, M., ed.: Giaches de Wert: Opera omnia, dins Corpus Mensurabilis Musicae, American Institute of Musicology, Nova York 1970-77
- Schreurs, E. i Bouckaert, B., ed.: Giaches de Wert (1535-1596) and his time: Migration of musicians to and from the Low Countries (c. 1400-1600): Colloquium proceedings, Antwerpen, 26-27 August 1996, dins Yearbook of the Alamire Foundation, núm. 3, Alamire Foundation i Alamire Music Publishers, Leuven-Peer 1999