Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, anomenat Loeillet de Londres. A Lió treballà al servei de l’arquebisbe Paul-François de Neufville, càrrec que mantingué fins a la seva mort. Compongué quaranta-vuit sonates per a flauta i baix continu, que publicà a Amsterdam i Londres. Són escrites en l’estil italià d’A. Corelli i segueixen generalment el model de la sonata da chiesa, tot i que algunes inclouen moviments de dansa com l'allemande, la sarabande, la gavota i la giga. La seva escriptura contrapuntística és més densa que la dels altres membres de la seva família. Tanmateix, en les seccions fugades mostra una certa manca d’habilitat. Alguns moviments lents de les seves sonates són ornamentats a la manera francesa.