Estudiant d’orgue en els anys de joventut, amb els mestres Alphonse Oeyen a Bon-Secours i Desmet al Conservatori de Brussel·les, decidí dedicar-se a la composició, i entre els anys 1920 i 1922 estudià amb P. Gilson. Ben aviat, fou distingit amb diferents premis com l’Agniez (1921) per la seva Simfonia núm. 1 i el Premi Roma de Bèlgica (1922) per la cantata La guerra. Professor d’harmonia a partir del 1936 al Conservatori de Brussel·les, fundà amb altres músics la "Revue internationale de musique". El gran interès que tenia per l’experimentació musical el portà a anar més enllà de la formació rebuda, basada essencialment en la música de César Franck i l’orquestració wagneriana, i realitzà recerques en l’obra d’A. Schönberg, D. Milhaud i P. Hindemith. La seva obra inclou música orquestral, vocal, coral i incidental, fonamentada en un formalisme de gran claredat i un llenguatge interessat en diferents tractaments dels paràmetres tonals i rítmics.