Format al Conservatori de Lieja, ben aviat demostrà el seu talent precoç amb l’obtenció de meritoris resultats en les disciplines de fuga, orgue i piano. Els seus dots excepcionals d’improvisació a l’orgue feren que guanyés la plaça d’organista a Saint-Jacques. Inicià la seva tasca creativa a catorze anys i el 1894 guanyà un concurs de composició de la Reial Acadèmia Belga amb el Quartet de corda, opus 3. El 1899 s’instal·là a París, on conegué V. d’Indy i G. Fauré. A partir del 1902 ensenyà harmonia al Conservatori de Lieja i el 1920 fou nomenat professor de contrapunt i fuga al Conservatori de Brussel·les. Posseïdor d’un llenguatge molt personal, les seves obres deixen entreveure la influència de C. Franck i, en ocasions, de C. Debussy, M. Ravel i V. d’Indy. Ha estat un dels compositors belgues més importants del segle XX.