Es graduà a l’Acadèmia de Música de Sofia el 1926. Posteriorment estudià a l’Escola Normal de Música de París (1926-32) amb P. Dukas (composició), N. Boulanger (història de la música) i Y. Léfébure (piano). De retorn a Bulgària, treballà com a director de cor a l’Òpera Nacional, on el 1944 aconseguí el càrrec de director. L’any següent fou nomenat professor de cant a l’Acadèmia de Música de Sofia. Fundà l’Associació de Música Contemporània (1933) i la Unió de Compositors Búlgars, i dirigí el festival Març Musical de Rússia. Fou un dels representants més significatius de la seva generació. Les seves primeres obres -com ara el Quartet de corda número 1 (1928)- estan influïdes per la tradició europea, però ja contenen elements del folklore búlgar. En el terreny del drama, la seva aportació més important fou l’òpera Els nou germans de Yana (1919-32), estrenada el 1932 a Sofia, considerada la primera òpera clàssica búlgara. Així mateix, la cantata Casament (1935) fou la primera obra musical búlgara del gènere. Escriví altres òperes, de gran qualitat musical i plenes de realisme (Momcil, 1943; Antígona’43, 1962), música per al cinema, cançons corals i cantates, quatre simfonies i diverses peces de cambra amb piano.