Estudià a l’Acadèmia de Música de Zagreb i, posteriorment, al Conservatori de París amb O. Messiaen. El 1955 s’integrà en el Groupe de Recherche de Musique Concrète de P. Schaeffer. El 1960 entrà a treballar a la Radiotelevisió Francesa, i dos anys després, al Conservatori de París, on impartí classes de composició. Obtingué nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Zagreb, i organitzà nombrosos concerts de música experimental. Després d’un període "concret" amb Mavena (1956), electroacústic amb Dahovi I i II (1961-62) i aleatori amb Sigma (1963), retornà a la música instrumental per destacar la complexitat del material sonor i jugar a la confrontació d’ambdues formes compositives en obres mixtes com Cantata pour elle (1966). També són destacables les seves obres orquestrals Tehrana i Ottava bassa (1980).