Estudià amb J.A.P. Schulz i el 1805 fou nomenat organista de la catedral de Copenhaguen. A partir del 1819 treballà com a compositor de la cort, tot combinant aquesta tasca i la de professor a la universitat de la mateixa ciutat. Escriví set simfonies estilísticament emparentades amb les obres de J. Haydn, més d’una vintena de cantates religioses, música per a teclat i sis singspiele estrenats al Kongelige Teater, d’entre els quals destaca Sovedrikken ('Somnífers', 1809). Publicà diversos reculls de lieder que, seguint les empremtes del seu mestre, el convertiren en un dels grans recreadors del gènere. En aquest sentit, cal esmentar el recull de set peces titulat Aftensange ('Cançons del capvespre', 1838), sobre textos de B.S. Ingemann.