Vida
Després de rebre la primera formació musical dels seus pares, a quinze anys començà a estudiar violí amb F.T. Wexschall, i teoria i composició amb A.P. Berggreen. Feu el seu debut com a violinista el 1833. El 1840 compongué Efterklange af Ossian ('Ecos d’Ossian'), obertura de concert, opus 1, amb la qual guanyà un premi de composició de la Societat Musical de Copenhaguen. El moment més decisiu de la carrera de Gade fou quan Mendelssohn rebé amb entusiame la partitura de la seva Simfonia núm. 1, en do m, opus 5 (1842), estrenada amb èxit el 1843 a Leipzig. A partir de llavors començà una fructífera relació amb el compositor alemany gràcies a la qual Gade fou contractat com a director assistent de l’Orquestra de la Gewandhaus i com a professor en l’Acadèmia de Música de Leipzig. Les obres compostes durant la seva estada a Alemanya, que inclouen entre altres la seva Simfonia núm. 3 en la m, opus 15 (1847), i l'Octet de cordes en la M, opus 17 (1848), mostren una renúncia als trets nacionalistes que caracteritzaven les seves primeres obres i un acostament al classicisme de Schumann i Mendelssohn. Després de la mort d’aquest darrer el 1847, Gade fou nomenat principal director de la Gewandhaus, però quan esclatà la guerra entre Prússia i Dinamarca, el 1848, retornà al seu país. A partir d’aquell moment es convertí en el principal personatge de la vida musical danesa, es feu càrrec de la Societat Musical de Copenhaguen i el 1866 fou nomenat director de l’Acadèmia de Música d’aquesta ciutat, on ensenyà composició i història de la música.
Obra
Música escènica
Aladdin, mús. inc. (1839); Faedrelandets muser, ballet ('Les muses de la nostra pàtria', 1840); Napoli, ballet (1842); Siegfried og Brunilde, òpera (frag., 1847); Mariotta, singspiel (1848-49); Judith, òpera (inac., 1859)
Música coral
Sis cançons, 4 v. masc., op. 11 (1845); Cinc cançons, 4 v., op. 13 (1846); 15 cantates corals (entre les quals Comala, v. solistes, cor, orq., op. 12, 1846; Cantata en memòria de l’actor Nielsen, cor, 1860; Kalanus, v. solistes, cor, orq., op. 48, 1869; Der Strom, v. solistes, cor, orq., op. 64, ’El riu', 1889); Cinc cançons, 4 v. masc., op. 26 (1846); Frühlings-Fantasie, v. solistes, orq., pno. ('Fantasia Primavera', 1852); Cinc cançons, 4 v. masc., op. 33 (1862); Ved Danmarksstøtten, 4 v., pno. ('Al monument danès', 1869); Aartidsbilleder, v. solistes, cor fem., pno. 4 mans, op. 51, ('Quadres de les estacions', 1871)
Orquestra
9 obertures (entre les quals Hamlet, op. 37, 1861; Michel Angelo, op. 39, 1861); 8 simfonies (núm. 1, op. 5, do m, 1842; núm. 2, op. 10, mi M, 1843; núm. 3, op. 15, la m, 1847; núm. 4, op. 20, si♭ M, 1850; núm. 5, op. 25, re m, 1852; núm. 6, op. 32, sol m, 1857; núm. 7, op. 45, fa M, 1865; núm. 8, op. 47, si m, 1871); Novelletter, orq. c., op. 53 (1874); Holbergiana, suite, op. 61 (1884)
Cambra
2 qnt. c. (núm. 1, op. 8, mi m, 1845; núm. 2, 1851); Sextet de corda, mi♭ M, 2 vl., 2 vla., 2 vlc., op. 44 (1863); Fantasiestücke, cla., pno., op. 43 ('Peça fantasia', 1864); 3 sonates vl. (núm. 1, op. 6, la M, 1842; núm. 2, op. 21, re m, 1849; núm. 3, op. 59, si♭ M, 1885)
Solo
Prop de 20 obres per a instr. de teclat (entre les quals: Coral i set variacions, org., 1853; Arabeske, op. 27, pno., 1854; Idyller, op. 34, pno., ’Idil·lis', 1857)
Veu i piano
Sis cançons daneses (1841); Tres poemes, op. 21 (1849; C. Hauch); Cinc poemes, op. 24 (1850; segons Quadres d’Orient de Stieglitz); Tres poemes (1850; H.C. Andersen); Tres cançons daneses (1852)