Format al Conservatori de Copenhaguen amb els professors K. Jeppesen (contrapunt), P. Schierbeck (composició), J. Jersild (orquestració) i B. Hjelmborg (teoria), posteriorment estudià musicologia a la Universitat de Copenhaguen amb J.P. Larsen. Del 1953 al 1958 ensenyà al Reial Conservatori Danès de Música. El 1959 entrà com a professor assistent a la Universitat de Copenhaguen, de la qual fou associat (1961-71) i titular (1971-96). Doctor per aquesta universitat el 1972 amb una tesi sobre el serialisme en l’obra d’A. Schönberg, treballà en importants centres d’investigació musicals, com l’Institut Arnold Schönberg de Los Angeles (1978-81), i fou membre de nombrosíssims organismes musicals. Crític musical en la premsa, és autor del llibre Musikalsk modernisme 1945-62 (1964).
En l’obra musical de Maegaard s’aprecia la influència de Schönberg, i sovint empra tècniques dodecatòniques. Conegut a Dinamarca per ser un dels pioners en l’ús del dodecatonisme, posteriorment es decantà cap a l’ús de tècniques aleatòries. En el catàleg de la seva producció sobresurt el gènere vocal.