Es formà a Bratislava, on estudià composició amb A. Moyzes i musicologia a la Universitat Comenius. Del 1937 al 1939 assistí a les classes magistrals de V. Novák al Conservatori de Praga. Treballà a la ràdio de Prešov (1939-45) i a la de Košice (1954-51). El 1952 es feu càrrec de l’Orquestra Filharmònica Eslovaca de Bratislava, i del 1968 al 1984 ensenyà a l’Acadèmia de Música de la ciutat. En la seva obra predomina el lirisme colorista, típic del postromanticisme nacionalista, amb línies melòdiques de volguda expressivitat i un cromatisme exaltat semblant al d’A. Honegger. La influència de B. Bartók és present en obres com Res philharmonica (1969) o la Partita (1972). Escriví algunes simfonies i un concert per a piano (1969). També és important la seva obra vocal, que inclou peces com els Piesne o láske ('Cants sobre la vida', 1974), al costat de moltes altres cançons de diversa factura.