i Aimeric de Peghilhan | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia de la música

Aimeric de Peghilhan

Música
música mús
Trobador provençal.
?, ~1175 — ?, ~1230

Vida

Segons explica la seva Vida, era fill d’un comerciant de Tolosa. S’enamorà d’una rica dama burgesa i, a causa de la gelosia del marit, hagué d’abandonar Occitània i refugiar-se a Catalunya, on fou acollit pel trobador Guillem de Berguedà, que el convertí en el seu joglar. Amb ell viatjà a Castella i treballà a la cort d’Alfons VIII, a qui dedicà tres de les seves cançons. Després de la mort de Guillem de Berguedà (entre el 1192 i el 1196) degué romandre a Catalunya durant un cert temps i sembla que fou llavors que entrà en relació amb la cort de Pere I de Catalunya i II d’Aragó, el qual elogià en diverses composicions. Més tard anà a Itàlia, on estigué en contacte amb les corts de Montferrato, Este i Malaspina, entre d’altres. És possible que morís a Itàlia. Escriví cançons, sirventesos, tençons, cançons de croada, planhs i jocs partits. Dels cinquanta poemes que es conserven d’aquest autor, només n’hi ha sis amb acompanyament musical. La seva música es caracteritza per la freqüent repetició de motius melòdics, malgrat que només usa un esquema formal repetitiu a la cançó En amors truep alques en que.m refranh. Les melodies tendeixen a començar en el registre agut. D’expressió clara i senzilla, Aimeric de Peghilhan fou admirat pels seus col·legues i citat per Dant en l’obra De vulgari eloquentia.

Bibliografia

  1. Fernández, I. i Lafont, R. ed.: Las cançons dels trobadors, Institut d’Estudis Occitans, Tolosa 1979
  2. Gennrich, F. ed.: Der musikalische Nachlass der Troubadours, dins "Summa Musicae Medii Aevi", núm. 3, Darmstadt 1958
  3. Werf, H. van der ed.: The Extant Troubadour Melodies, Rochester, Nova York 1984
Col·laboració: 
MCG
Llegir més...