Fill d’un "paubre cavailler", ingressà de molt jove a la cort del marquès de Monferrato, al nord d’Itàlia, on romangué des del principi de la dècada del 1180. El 1189 era a la Provença, se suposa que al servei d’Hug II dels Baus. El 1192 retornà a la cort de Bonifaci de Monferrato, a qui dos anys més tard salvà la vida durant una acció militar a Sicília; en canvi, Raimbaut fou nomenat cavaller. El 1202 Bonifaci es posà al capdavant de la quarta croada, que acabà atacant l’imperi Bizantí. Se suposa que Raimbaut s’uní al seu senyor el 1203, i que morí al seu costat durant un atac per sorpresa de les tropes búlgares, si bé podria ser el Raimbaut de Vaqueiras esmentat en un document provençal del 1243. Dels trenta-cinc poemes que se li atribueixen, únicament n’hi ha set que conserven la part musical. El més conegut és l’estampida Calenda maya ; el seu autor diu que sentí la melodia a dos joglars francesos que la tocaven a la viola, però fins ara no s’ha pogut comprovar que es tracti d’un contrafactum.