Vida
Hi ha indicis per a creure que es formà al costat de Johannes Ockeghem. Brumel apareix documentat per primer cop a partir del 1483 com a cantor de Notre-Dame de Chartres. Tres anys més tard aconseguí un lloc com a mestre dels infants de cor de la catedral de Sant Pere, a Ginebra, càrrec que mantingué fins l’any 1492. El 1497 apareix com a canonge de la catedral de Laon (Picardia). L’any següent es feu càrrec de l’educació dels nens de l’escolania de Notre-Dame de París. Diversos problemes l’allunyaren de la capital francesa i el portaren a Chambery, a la Savoia francesa, on treballà com a cantor de la capella ducal. Hom suposa que passà també algun temps a Lió. A partir del 1506 estigué actiu a la cort de Ferrara al servei d’Alfons I d’Este com a mestre de capella. Restà a Ferrara fins l’any 1510, moment en el qual la capella musical es dissolgué. No se’n coneix amb certesa la trajectòria posterior. Malgrat la seva probable formació al costat d’Ockeghem i la coincidència que es dona entre tots dos mestres pel que fa a una decantació de llur obra vers la música sacra, els seus estils són molt diferents. Brumel visqué uns moments de profundes transformacions musicals protagonitzades principalment per la figura de Josquin Des Prés, l’obra del qual prengué com a model. D’altra banda, fou també un dels primers compositors valons que estigué actiu a Itàlia i, per tant, que es deixà impregnar per la flexibilitat de les formes musicals autòctones de la península. La part més important de la seva producció són les misses. Les seves obres, la major part a quatre veus, foren de les primeres a ser difoses mitjançant la impremta, que en aquells anys començava a adquirir un paper determinant en l’assimilació dels nous models musicals. Dos dels grans impressors del segle XVI, Ottaviano dei Petrucci i Andrea Antico, publicaren reculls de les seves obres a partir del 1503. Es conserven prop de 15 misses completes i diverses seccions de missa aïllades, a més d’una quarantena de motets i altres peces litúrgiques com himnes, antífones, seqüències i salms, la major part de temàtica mariana. Fou també autor d’unes poques composicions profanes i instrumentals, que no arriben a un nivell de qualitat comparable a la seva producció religiosa. En una part de les misses utilitzà les tècniques de cantus firmus i de paràfrasi, i en alguna d’aquestes s’aproxima ja a la missa de paròdia. Fou un dels primers autors a escriure una Missa pro defunctis i el primer que hi va incloure la seqüència Dies irae. Gaudí de gran popularitat en el seu temps i les seves obres foren sovint posades com a exemple per teòrics com Henricus Glareanus i altres. - MBT -
Obra
Música religiosa
14 misses a 4 v, (entre les quals: Missa ’A l’ombre d’un buissonet', Missa ’Berzerette savoyenne', Missa de beata virgine, Missa ’L’homme armé', Missa pro defunctis); 1 missa a 12 v. (Missa ’Et ecce terrae motus'); 4 credos; 2 benedictus; 34 motets (seqüències, himnes, antífones, responsoris, salms); 3 obres d’atribució dubtosa (1 avemaria, 1 credo, 1 magníficat)
Música profana
5 obres instrumentals a 3 parts (2 amb música perduda); 11 obres a 4 parts amb text
Bibliografia
- Hudson, B. ed.: Antoine Brumel: Opera omnia, Corpus Mensurabilis Musicae 5, 6 vols., American Institute of Musicology, 1969-72