Guillaume Costeley

(Fontanges, Alvèrnia, ~1530 — Évreux, Normandia, 1606)

Compositor i organista francès.

Vida

Les primeres obres conegudes daten d’una publicació parisenca del 1554 on apareixen dues chansons compostes per ell. Fou organista de la cort del rei Carles IX de França, a qui servia des del 1560. Participà en les reunions de l’Académie del poeta Jean Antoine de Baïf, un dels impulsors del grup de La Pléiade, nucli dels humanistes francesos. Des del 1570 fixà la seva residència a Évreux, on gaudí del títol de príncep de la música de la Societat de Santa Cecília. El 1575 fundà el concurs conegut amb el nom de Puy de Musique d’Évreux, destinat a premiar la millor composició polifònica. Al començament del 1580 es retirà de la cort, mantenint títols honorífics, i segurament deixà d’escriure música. La major part de la seva producció fou publicada a París el 1570 per l’editor Le Roy & Ballard en una col·lecció titulada "Musique de Guillaume Costeley". Excel·lí com a compositor de chansons, la major part a quatre veus. N’escriví més de cent, alguna de les quals amaga subtils experiments microtonals. Altres, sota la influència de Baïf i el seu cercle, estan subjectes als principis de la musique mesurée, això és, basades en textos poètics francesos escrits en els metres quantitatius de la versificació clàssica. Fou el primer a utilitzar el terme air per a un tipus de cançó estròfica de textura homofònica. Destacà per l’elegància d’aquestes obres, que el convertiren en el principal representant de la cançó francesa de la seva generació.

Obra
Chansons

117 a 4 v. (entre les quals: Allon, gay, gay, gay bergeres ; Approche toy, jeune roy ; Flambeau du ciel ; Grosse garce noire er tendre ; Hardis françoys ; La terre les eaux va buvant ; L’an et le mois le jour l’heure ; Mignonne, allon voir si la roze ; Nous voyons que les hommes ; Seigneur Dieu ta pitié ; Sus, debout, gentilz pasteurs ; Un usurier surpris de maladie ; Hereux qui d’un soc laboureur ; Il n’est trespas plus glorieux), 7 a 5 v. (entre les quals: Arreste un peu, mon coeur ; O Jupiter, la paix, la guerre), 1 a 6 v. (Pourquoy amour n’a il plus de flambeau)

Motets

Audite coeli quae loquor, 5 v.; Domine salvum fac regem desiderium cordis ejus, 4 v.; Eructavit cor meum verbum bonum, 5 v.

Diversos

Fantasies sus orgue ou espinette, org.