Vida
Les primeres dades biogràfiques conegudes el situen com a clergue al servei del religiós i cortesà humanista Lancelot du Fau el 1505. Quan aquest fou promogut al bisbat de Luçon el 1515, Janequin l’acompanyà. El 1523 entrà al servei de Joan de Foix, bisbe de Bordeus. S’ordenà de sacerdot i gaudí de certes prebendes associades a la seva condició eclesiàstica. Entre el 1525 i el 1533 ocupà també altres càrrecs en diverses ciutats franceses. Des del 1527 estigué associat a la catedral d’Angers, ciutat on residí durant uns quants anys. Aquesta fou probablement l’etapa més fecunda de la seva carrera com a compositor; escriví més de 125 chansons, moltes de les quals foren publicades, i un llibre de motets avui desaparegut. El 1549 s’instal·là a París i ostentà els títols de xantre i compositeur ordinaire du roi. A la capital francesa ingressà a la Universitat i entrà en contacte amb Claude Goudimel. L’editor Pierre Attaignant publicà moltes de les seves composicions en els reculls de chansons franceses que veieren la llum entre el 1520 i el 1540, fet que contribuí a la seva gran popularitat. A partir del 1555 escriví alguns volums de música basats en textos religiosos o de caràcter edificant, publicats principalment pels editors Nicolas du Chemin i Le Roy & Ballard.
La major part de la seva producció són chansons, la majoria profanes, de les quals se’n coneixen més de 250. Les més cèlebres són les de caràcter programàtic i descriptiu, en què destaquen títols com Le chant des oiseaux, La chasse, Les cris de Paris i La bataille de Marignan. En aquestes obres, en cert sentit properes al quòdlibet, demostrà una gran habilitat a l’hora d’imitar els sons de la naturalesa amb efectes onomatopeics i passatges virtuosístics de gran efectivitat. Algunes d’aquestes peces, sobretot La bataille, gaudiren d’una acceptació sense parió durant tot el segle XVI i foren sotmeses a arranjaments per a diversos mitjans vocals o instrumentals. També escriví, especialment cap al final de la seva vida, una important col·lecció d’arranjaments de salms en francès i chansons spirituelles a partir de tenors extrets de melodies populars calvinistes. El seu catàleg es completa amb un parell de misses d’atribució dubtosa, un motet i una cançó amb text italià. Janequin fou el mestre indiscutible de la chanson parisenca del Renaixement i el més prolífic de la seva generació. Sabé cultivar amb absoluta mestria tots els recursos idiomàtics i expressius del gènere, tant en les composicions narratives com en les més líriques.
Obra
Misses
Missa super ’La bataille' (1532); Missa super ’L’aveuglé dieu' (publ. 1554)
Motets
Només es conserva el motet Congregati sunt (publ. 1538) de la col·lecció de motets perduda Sacrae cantiones seu motectae (publ. 1533)
Salms i chansons spirituelles
Prop de 150 salms i chansons spirituelles a 4 v. conservats en quatre volums: Premier livre contenant XXVIII pseaulmes de David (publ. 1549); Premier livre contenant plusieurs chansons spirituelles, avec les lamentations de Jeremie (publ. 1556); Proverbes de Salomon (publ. 1558); Octante deux pseaumes de David (publ. 1559)
Música vocal profana
1 cançó en italià (Si come il chiaro) i més de 250 chansons profanes en francès publicades en diversos volums: Chansons (1528); Vingt et quatre chansons musicales (publ. 1533); Chansons de maîstre (1538); 8e Livre de Chansons (1540); 5e Livre du recueil (1551); 1er..., 3e livre des inventions musicales (1555); Verger de musique (1555)
Bibliografia
- Merrit, A.M. i Lesure, F., eds.: Clément Janequin (~ 1485-1558): Chansons polyphoniques, Mònaco 1965-71