Vida
El poeta Jean Molinet, en el text de la Deploració que escriví amb motiu de la mort del mestre Ockeghem, el fa deixeble d’aquest compositor; el text fou musicat per Josquin Des Prés. Aquesta afirmació, però, no ha estat demostrada. Segurament es formà a Itàlia. Durant els anys 1482-1485 apareix documentat a la catedral de Siena com a cantor, i després retornà als Països Baixos i s’empleà com a cantor a la catedral de ’s-Hertogenbosch. La seva activitat com a compositor degué començar en aquesta època. L’any 1492 entrà a servir a la capella borgonyona de l’arxiduc Maximilià, i quan aquest esdevingué emperador el 1493, a la del seu fill, Felip el Bell. Durant els anys de servei a la cort entrà en contacte amb alguns dels noms més importants de la música de l’època, com A. Agricola, H. Isaac, A. de Fevin i, potser, Des Prés. Quan Felip el Bell morí l’any 1506 a Burgos, La Rue restà durant un temps a la corona de Castella servint la seva vídua, però aviat, l’any 1508, passà a formar part de la capella de la germana del duc, Margarida d’Àustria, llavors regent als Països Baixos. A Malines, es feu mereixedor de l’admiració i la protecció de la regent, com queda demostrat en els nombrosos i luxosos manuscrits que transmeten la seva música i en els abundants beneficis eclesiàstics i prebendes que obtingué. El 1514 ingressà en la nòmina de músics del nebot de Margarida, el futur emperador Carles V. Es retirà com a abat de Courtrai el 1516.
El seu estil és el característic de l’escola contrapuntística francoflamenca. Fou un compositor molt prolífic. La seva producció musical inclou una trentena de misses, entre les quals cal esmentar una de difunts, diverses seccions de missa, trenta motets i altres composicions litúrgiques llatines, com magníficats i lamentacions, i moltes chansons. En les misses, molt probablement la part més interessant de la seva obra, utilitzà la tècnica del cantus firmus i de vegades hi incorporà procediments paròdics molt abans que aquests fossin usats amb regularitat per altres compositors. Algunes de les seves composicions profanes figuren entre les més populars del seu temps. La seva música tingué una gran difusió gràcies a les edicions que en feren Petrucci i altres impressors. Fou un dels compositors més apreciats de la seva generació i el seu nom se situa al mateix nivell que els de Des Prés, L. Compère, J. Obrecht o H. Isaac. Les seves obres foren sovint citades per teòrics posteriors com a model de perfecció.
Obra
Música vocal religiosa
31 misses, entre les quals: Missa ’Ave Maria', 4 v., Missa ’Cum iucundidate', 4 v., Missa de feria, 5 v., Missa de sancta cruce, 5 v.,Missa de spetem doloribus, 5 v., Missa ’Inviolata', 4 v., Missa ’Ista est speciosa', 5 v., Missa ’L’homme armé', 4 v., Missa ’O gloriosa Domina', 4 v., Missa paschalis, 5 v., Missa pro defunctis, 4 v., Missa ’Puer est natus', 4 v., Missa ’Tous les regretz', 4 v.; prop de 30 motets, entre els quals: Considera Israel, 4 v., Domini est terra, 4 v., Gaude virgo mater,4 v., Lauda anima mea, 4 v., O salutaris hostia, 4 v., Quis dabit pacem, 4 v.; 6 Salve regina, 4 v.; 5 credos; 2 kíries; 1 cicle complet de magníficats; unes lamentacions de Jeremies
Música vocal profana
30 chansons, entre les quals: Au feu d’amour, 4 v.; A vous non autre, 3 v.; Ce n’est pas jeu, 4 v.; Dung aultre aymer, 6 v.; En espoir vis, 4 v.; Il est bien hereux, 4 v.; Il faut morire, 6 v.; Ma bouche rit, 4 v.; Pour ung jamais, 3 v.; Si le changer, 4 v.; Trop plus de secretz, 4 v.
Bibliografia
- Keahey, T.H., Kreider, J.E. i Davison, N.J., eds.: Pierre de la Rue (ca. 1460-1518): Opera omnia, 12 vols., "Corpus Mensurabilis Musicae", 97, American Institute of Musicology 1989
- Picker, M., ed.: The Chanson Albums of Marguerite of Austria: MSS. 228 and 11239 of the Bibliothèque Royale de Belgique, Brussels. A critical edition and commentary by..., University of California Press, Berkeley & Los Angeles 1965
- Tirabassi, A., ed.: Pierre de la Rue: Liber missarum, Dessain, Malines 1941