Pertanyent a una família benestant, visqué a París, on arribà a ser un dels virtuosos de baix de viola de gamba més reconeguts del darrer terç del segle XVII. Fou alumne de N. Hotman i impartí classes a Danoville, Jean Rousseau i Marin Marais. Aquest darrer inclogué un Tombeau pour Monsieur de Sainte-Colombe en el seu segon volum de Pièces de violes (1701). Establí una setena corda per al baix de viola de gamba i proposà una tècnica fluida per a la mà esquerra. L’historiador E. Titon du Tillet, en el seu Parnasse François (1732), lloà la preparació de Sainte-Colombe com a intèrpret però criticà l’estil compositiu dels seus 67 Concerts à deux violes esgales. La música de Sainte-Colombe representa un vincle important entre les peces de caràcter experimental de Hotman i Du Buisson i les obres més desenvolupades de Marais i A. Forqueray.