Rodolphe Kreutzer

(Versalles, Illa de França, 1766 — Ginebra, 1831)

Violinista, compositor i pedagog francès.

Vida

Estudià violí i composició amb A. Stamitz des del 1778, i com a intèrpret i compositor fou influït per G.B. Viotti. El 1785, gràcies a la influència de Maria Antonieta d’Àustria, entrà a la cort francesa, on escriví música de cambra i concerts per a violí. Fou professor de violí del conservatori des del 1795 fins al 1826 i membre del consell del centre del 1825 al 1830. Els cèlebres 42 études ou caprices per a conjunt instrumental es publicaren el 1796. Kreutzer tocà per a L. van Beethoven, el qual li dedicà la seva Sonata per a violí i piano, opus 47 (1802-03). La seva carrera estigué marcada des del 1798 per èxits com a concertista i també com a compositor, sobretot amb el ballet pantomima Paul et Virginie (1806), estrenat a París. L’any 1815 fou nomenat mestre de capella del rei; l’any següent, director auxiliar de l’Òpera de París; del 1817 al 1824, director principal, i del 1824 al 1826, en fou director musical. Es retirà el 1826. P. Baillot, P. Rode i R. Kreutzer foren els tres representants més importants de l’escola francesa de violí. Els 42 études ou caprices de Kreutzer ocupen un lloc únic dins el repertori d’aquest instrument. Els concerts i la música de cambra mostren la influència d’A. Stamitz i de G.B. Viotti. Les obres per a l’escena són originals i contenen trets romàntics, però no figuren entre les millors de la producció de Kreutzer. Tot i això, l’òpera còmica Lodoiska (1791) i l’òpera bíblica Abel (1810) són notables. Cap al 1820 els gustos havien canviat i la seva música ja no gaudí de la popularitat anterior.

Obra
Música escènica

Le franc breton, opéra-comique (1791); Lodoiska, opéra-comique (1791); Flaminius à Corinthe, òpera (1801); Astyanax, òpera (1801); Paul et Virginie, ballet pantomima (1806); Les amours d’Antoine et Cléopatre, ballet (1808); Abel, òpera bíblica (1810); La princesse de Babylone, òpera (1815); L’hereux retour, ballet (1815); Le carnaval de Venise, ballet (1816); Les dieux rivaux, opéra-ballet (1816); Le paradis de Mahoamet, opéra-comique (1822); Pharamond, òpera (1825)

Música instrumental

42 études ou caprices, vl. (1796); Grande sonate, vl., pno. (publ. 1799); Premier pot-pourri, 2 vl., b., op. 3 (~1800); Trio, ob./cl., fg., vla. (publ. ~1803); 3 trios brillants, 2 vl., b. (~1803); 18 noveaux caprices ou études, vl. (publ. ~1815); 6 nocturnes concertants, vl., arpa (~1822); 18 concerts per a violí i orquestra, 4 simfonies concertants, 17 qt. c., 9 duos per a 2 vl., 1 qnt. per a ob./cl. i qt. c.