Fou deixeble de G.B. Viotti i André-Joseph Fauvel a París i debutà el 1790. El 1795 ocupà el lloc de professor de violí al Conservatori de París. Aconseguí que la direcció del centre li concedís un llarg permís que aprofità per a emprendre una sèrie de viatges per Europa i el 1799 tornà a la capital francesa, on un any més tard fou nomenat violinista de la cort de Napoleó. Del 1804 al 1808 estigué al servei del tsar Alexandre I de Rússia. Un cop fora de Rússia i després d’una estada a París, emprengué una gira per l’Europa central durant la qual entrà en contacte amb L. van Beethoven, de qui el 1812 estrenà, amb l’arxiduc Rudolph al piano, la sonata en sol M, opus 96. Màxim representant de l’escola de violí francesa, compongué tretze concerts per a violí, diversos quartets de corda, duos per a violí, estudis i, com a obra més destacada, vint-i-quatre capricis, escrits en tots els tons.