A l’edat de 14 anys oferí el seu primer concert a Le Havre, i a 16 anys ingressà al Conservatori de París, on estudià harmonia amb X. Leroux, i fuga i composició amb Ch. Lenepveu. Autor de brillant trajectòria, guanyà el Premi de Roma l’any 1901 amb la cantata Myrrha. Començà la seva trajectòria com a director en convertir-se en assistent d’E. Colonne, i l’any 1899 el contractaren com a director a l’Odéon de París. Del 1910 al 1914 fou director de l’òpera de Boston. Dirigí l’estrena de Le martyre de Saint-Sébastien de Claude Debussy, de qui fou amic íntim i col·laborador en l’orquestració d’alguna obra. Durant la Primera Guerra Mundial patí els efectes dels gasos tòxics, la qual cosa l’obligà a deixar bona part de les tasques de direcció. L’estètica impressionista de Debussy el captivà, i les seves primers obres, com Paroles à l’absentie en són deutores. A poc a poc guanyà en originalitat, a mesura que s’interessava en el treball de la veu, en obres com 3 fables i Inscriptions champêtres. Les darreres composicions cercaren l’originalitat a partir de recursos inhabituals, al mateix temps que conjuminaven una tendència de misticisme religiós cada vegada més profund, com es fa palès en la peça coral Le miroir de Jésus, en la qual s’alterna el contrapunt lliure amb el cant pla, que conegué de primera mà a l’abadia de Solesmes (País del Loira).