Vida
Tingué César Franck com a professor de piano al col·legi dels jesuïtes, amb qui més tard estudià composició mentre començava la carrera d’advocat. Compongué algunes peces per a cant i piano. El poema simfònic Lénore, basat en la balada de G.A. Bürger, s’interpretà en diferents ocasions. De la mateixa època és Poème nocturne, interpretat el 1894, i l’inici de l’òpera Rusalka, basada en l’obra de Puškin, que deixà incompleta. Duparc sentia admiració per la música del passat, sobretot per J.S. Bach i L. van Beethoven, i fou també un fervent wagnerià. El 1869 viatjà a Munic i conegué Wagner com a hoste de F. Liszt, i visità Bayreuth el 1879 acompanyat d’E. Chabrier. Des del punt de vista dramàtic, era un home d’idees avançades, i pretenia que en les òperes hi hagués més elements simbòlics. Per exemple, volgué persuadir Wagner que a La valquíria aparegués una simple línia de llum envoltant la valquíria en comptes de foc real. En el terreny literari, admirà Ch. Baudelaire i P. Verlaine, i defensà estretament l’obra poètica de Frederic Mistral.
Els lieder foren també una part important de la seva producció. El compositor tingué un gran encert en la tria de textos, confiant fins i tot en obres austeres, properes a l’expressió clara i simple de la lírica japonesa, en aquells moments poc coneguda encara a Europa. Les seves harmonitzacions sobrepassaven l’estètica de saló, tot i que els seus acompanyaments de vegades hi eren propers. Utilitzà harmonies ambigües per a cercar una expressió que l’emocionés. Molt en la línia estètica francesa, la seva preocupació constant era l’emotivitat de la música. La majoria dels seus lieder tenen acompanyament de piano, només La vague et la cloche està escrit per a orquestra. Duparc sabé conferir una bella atmosfera poètica capaç de comunicar el missatge poètic; donà a la mélodie francesa una substància musical sòlida i una intensitat emocional superior a les obres dels seus contemporanis. Caldrà esperar fins a les obres de maduresa de G. Fauré per a trobar exemples similars.
Duparc deixà de compondre molt aviat, i les poques obres que escriví foren compostes en un breu interval de temps, ja que patia una malaltia de tipus neurastènic. Es veié obligat a portar una vida molt tranquil·la, i en la mesura que pogué s’interessà per la lectura, la música i la pintura d’aquarel·les.
Obra
Música vocal
13 cançons per a veu solista i piano (entre les quals: Chanson triste, 1868; Au pays où se fait la guerre, 1869-70?; La vague et la cloche, 1871; Elégie, 1874; Le manoir de Rosemonde, 1879; Lamento, 1883; La vie antérieure, 1884); La fuite, S., T., pno. (1871); Rusalka, òpera (inac., 1879-95?); Benedicat vobis Dominus, motet, S., T., B. (1882)
Música instrumental
Beaulieu, pno. (1861); 6 Rêveries, pno. (1864-65); Sonata per a violoncel i piano, la m, (1867); Sonata, la m, pno. i vlc. (1867); Suite de valses, orq. (1874); Poème nocturne, orq. (es conserva només la 1a partAux étoiles, 1874, rev. 1910); Lénore, sol M, poema simfònic (1875)
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Viñes i Roda, Ricard \ Gubisch-Viñes, Nina: El diari inèdit de Ricard Viñes: fragments relacionats amb Ravel, Debussy i Duparc, Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació Provincial de Lleida, Lleida 1986