Fou alumne de Dubois i Massenet (composició) i de Franck (orgue) al Conservatori de Música de París, on guanyà el primer premi d’harmonia. Com a compositor de ballet debutà amb Les sources du Nil al Folies Bergère, el 1882; Phryné (1896) és la seva obra més important en aquest gènere. És conegut sobretot per les marxes Marche lorraine (1887) i La père la victoire (1888). Després d’intentar debutar com a compositor d'opéra-comique amb Rabelais (1892), continuà amb les operetes Les Colles des Femmes (1893), Les saltimbanques (1899) i Hans, le jouer de flûte (1906). Dirigí els balls de l’Òpera de París i del Casino de Montecarlo. Entre el 1901 i el 1903 fou president de la Societat d’Autors, Compositors i Editors de Música.