Jacques François Antoine Ibert

(París, 1890 — París, 1962)

Compositor francès.

Vida

Rebé la primera formació musical dels seus pares. Començà els estudis d’art dramàtic i a vint anys ingressà al Conservatori de París, on estudià amb E. Pessard (harmonia), A. Gédalge (contrapunt i fuga) i P. Vidal (composició). Després de participar en la Primera Guerra Mundial, el 1919 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le poète et la fée. Durant la seva estada a la Villa Medici compongué les seves primeres obres importants: La ballade de la geôle de Reading (1920), Escales (1922) -ambdues per a orquestra- i Histoires (1922), per a piano. De tornada a França, aconseguí renom amb les obres compostes a Roma i algunes composicions noves, com les opéres-comiquesAngelique (1926) i Le roi d’Yvetot (1928), Divertissement (1930), per a orquestra, o el Concert per a flauta i orquestra (1934), una de les obres importants del repertori d’aquest instrument. En la composició, és eclèctic en la utilització dels estils més diversos, i alhora clàssic, equilibrat, elegant i d’acurada orquestració. Feu aportacions importants a tots els gèneres musicals, excepte l’oratori. La seva habilitat per a il·lustrar musicalment es mostra en les seves composicions per a ballet (Le chevalier errant, sobre El Quixot, 1935) i en la seva música per al cinema (Macbeth, Orson Welles 1948). Fou director de l’Académie de France a Roma del 1937 al 1960, per la qual cosa visqué llargues temporades a la capital italiana, i de la Réunion des Théâtres Lyriques Nationaux (1955-56).

Obra
Música escènica

Persée et Andromède, òpera (1921); Angélique, òpera (1926); Le roi d’Yvetot, òpera (1928); Gonzague, òpera (1930); Diane de Poitiers, ballet (1933-34); Le chevalier errant, ballet (1935); Le médecin de son honneur, mús. inc. (1935; Arnoux segons Calderón); L’aiglon, òpera (col·lab. Honegger, 1937); Les petites cardinales, opereta (col·lab. Honegger, 1938); Le songe d’une nuit d’été, mús. inc. (1942; Shakespeare); Barbe-bleue, òpera per a ràdio (1943); Antoine et Cléopâtre, mús. inc. (1944; Gide segons Shakespeare); Les amours de Jupiter, ballet (1945); The Triumph of Chastity, ballet (1950); Tropismes pour des amours imaginaires, ballet (1957); Le cercle fantastique, ballet (1958)

Orquestra

La ballade de la geôle de Reading (1920); Escales (1922); Féerique (1924); Les rencontres (1924-25); Aria, orq. cambra (1930); Divertissement (1930); Symphonie marine (1931); Concert per a flauta i orquestra (1934); Ouverture de fête (1940); Louisville-concert (1953); Bacchanale (1956); Hommage à Mozart, rondó (1957)

Cambra

Jeux, fl./vl., pno. (1923); Trois pièces brèves, qnt. vent (1930); Aria, fl., vl., pno./(fl./ob., cl., pno.) (1930); Entreacte, fl./vl., arpa/guit. (1937); Histoires, núm. 1-3, 5-9, sax., pno. (1938); Impromptu, trpt., pno. (1950); Carignane, fg., pno. (1953); Paraboles, 2 guit. (1973)

Solo

Trois pièces, org. (1917); Histoires, pno. (1922); Française, guit. (1926); Toccata sur le nom d’Albert Roussel, pno. (1929); Étude-caprice pour un ’Tombeau de Chopin', vlc. (1949); Caprilena, vl. (1950); Ghirlarzana, vlc. (1950)

Música vocal

Le poète et la fée, cantata (1919); Trois chansons de Charles Vildrac (1919-21); Canzone madrigalesca, 2 v. solistes, pno. (1922); Deux chants de carnaval, 3 v. solistes (1924); Deux stèles orientales. 1 v., fl. (1925); Deux chansons de Melpomène (1943)

MÚSICA PER AL CINEMA

Don Quichotte (G.W. Pobst 1932); Macbeth (O. Welles 1948)