Vida
El 1869 ingressà a l’École Niedermeyer de París, on estudià amb Q. Lauret (orgue), A. Laussel (piano), E. Gigout (contrapunt), i C. Saint-Saëns i G. Fauré (composició). Amb aquest darrer compositor mantingué una forta amistat. Del 1874 al 1881 fou organista i compositor de música sacra a l’església de Saint-Sulpice. El 1876 obtingué el primer premi de la Société des Auteurs et Compositeurs de Musique amb la seva Simfonia en la major. Inicià la seva carrera com a director d’orquestra el 1878 al Folies-Bergère, teatre per al qual compongué també ballets. El 1880 també fou director a l’Eden-Théâtre de Brussel·les. El 1881 ocupà el càrrec d’organista a l’església de Saint-Paul-Saint-Louis a París, i l’any següent dirigí la capella de Sainte-Marie-des-Batignoles. A partir del 1884 es dedicà exclusivament a la composició i la direcció d’orquestra. Dirigí els concerts de l’Exposició de París (1889) i les estrenes de Louise (1900), de G. Charpentier, Grisélidis, de J. Massenet (1901), i Pelléas et Mélisande (1902), òpera aquesta darrera que C. Debussy li dedicà. Fou un gran difusor a França de les òperes de W.A. Mozart, Ch.W. Gluck, R. Wagner i R. Strauss. Dirigí a l’Òpera Còmica de París (1898-1903, 1919-21), la Royal Opera House (1901-07), l’Òpera de París (1907-14) i l’orquestra dels Ballets Russos de Diaghilev (1924). Com a compositor destaquen les seves operetes Véronique (1898) i Monsieur Beaucaire (1918), que es mantingueren durant molts anys en el repertori.
Obra
Operetes
François-les-Bas-Bleus (1883); La fauvette du temple (1885); La béarnaise (1885); Le bourgeois de Calais (1887); Isoline (1888); Le mari de la reine (1889); La basoche (1890); Mirette (1894); La fiancée en loterie (1896); Véronique (1898); Les dragons de l’impératrice (1905); Monsieur Beaucaire (1918); La petite fonctionnaire (1921); L’amour masqué (1923); Passionnément (1926)
Altres obres escèniques
Les vins de France, ballet (1879); Les deux pigeons, ballet (1886); Colibri, vodevil (1889); Hélène, vodevil (1891); Scaramouche, ballet (1891); Amants éternels, ballet (1893); Le chevalier aux fleurs, ballet (1897); Debureau, mús. inc. (1926)
Música vocal
Don Juan et Haydée, cantata, 3 v. (~1880; Byron); Nouveau printemps, 5 cançons, 1 v., pno. (1885; Clerc); Amour d’hiver, 6 cançons, 1 v., pno. (1911); 21 altres cançons publicades individualment
Música instrumental
Simfonia, la M (1875); Loreley, orq. (~1880); Trois pièces, vl., pno. (1897); diverses obres per a pno. (entre les quals: Impromptu, 1899; Mazurca, 1899; Caprice polka, 1899; Pavane des fées, 1899; Souvenir de Bayreuth, pno. 4 mans, col·lab. Fauré, ~1890-99); nombrosos arranjaments per a pno. d’obres d’altres compositors