Nascut en el si d’una família de músics -el seu pare era violoncel·lista-, el 1893 ingressà al Conservatori de París, on estudià fuga i contrapunt amb A. Gédalge, harmonia amb A.B. Taudou i composició amb J. Massenet. El 1894 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Daphné. La seva estada a Itàlia i els viatges per Alemanya (Bayreuth i Munic) l’estimularen a compondre per al teatre i a estudiar la música de G. Verdi i de R. Wagner. Entre les seves obres cal destacar les òperes La fille de Roland (1904) i Mârouf, savetier du Caire (1914), les dues simfonies (1893 i 1900) i l’oratori Job (1900). Dirigí l’orquestra de l’Òpera de París (1908-18) i l’Orquestra Simfònica de Boston (1918-19). El 1920 succeí a G. Fauré com a director del Conservatori de París, lloc que ocupà fins el 1941. Fou elegit membre de l’Institut de França el 1918.