Inicià els seus estudis al Conservatori de Bordeus i posteriorment els continuà al de París, on fou alumne de C. Franck i Ch. Widor (orgue i improvisació), Ch. Bériot (piano) i A. Taudou (harmonia). El 1898 fou nomenat organista de l’església de Santa Clotilde en substitució de G. Pierné. A partir del 1919 ocupà la càtedra de música de cambra al Conservatori de París. Malgrat haver compost quatre òperes i nombrosa música orquestral i de cambra, la seva producció més important està dedicada a l’orgue. Cal destacar el cicle L’orgue mystique (1927-32), un recull de música organística per a cadascuna de les festes dominicals de la litúrgia catòlica basat en els cants gregorians més apropiats per a cada diumenge.