A causa de la seva ceguesa rebé la seva primera formació musical a la Institution des Jeunes Aveugles, a París, de H. Adam (violí), L. Lebel (orgue) i A. Marty (contrapunt). Continuà els seus estudis al conservatori de la mateixa ciutat amb C. Franck i Ch. M. Widor, al qual subtituí el 1894 en la plaça d’organista de Saint-Sulpice. Franck i Widor influïren profundament en les seves composicions, especialment pel que fa a la música per a orgue (les 6 simfonies, 24 pièces en style libre, entre d’altres). El 1900 esdevingué organista de Notre-Dame de París. Fou professor al conservatori de la capital francesa i a la Schola Cantorum. De la seva intensa tasca docent se’n beneficiaren nombrosos deixebles, entre els quals cal esmentar N. Boulanger i A. Schweitzer. Morí mentre tocava l’orgue de Notre-Dame.