Fou deixeble de J. Langlais en les disciplines d’harmonia, contrapunt i fuga, i també d’O. Messiaen, el qual el posà en contacte amb la tècnica serial. Entre el 1951 i el 1954 formà part del Groupe de Musique Concrète i, entre altres obres, compongué l’Estudi per a cinta, únic treball realitzat en el camp de la música electrònica. La seva trajectòria realitzà un veritable gir arran de la descoberta d’una traducció francesa de la novel·la La mort de Virgili, de Hermann Broch. Llavors Barraqué es proposà un projecte de gran envergadura que tenia com a punt de partida l’obra d’aquest autor. El resultat fou una composició formada per diverses parts independents entre les quals, Au delà du hasard (1959), Chant après chant (1966) i Le temps restitué (1957-68), Lysanias, Portiques du feu, Les hymnes à PlotyaI i II, À la limite du temps et de l’espace, Discours i Lysanias II. Totes elles formen part d’un drama que porta el mateix títol que el llibre de Broch i en què es tracten els temes de la mort, l’amor i la funció social de l’art.
Bibliografia
- Barraqué, Jean: Claude Debussy, Edicions 62, Barcelona