Iniciat en l’art musical en el cor de l’escola, completà la seva formació al Conservatori de Música de París, on obtingué el primer premi d’orgue el 1922. Estudià composició amb P. Dukas i ben aviat destacà per les seves obres per a orgue, com ho demostrà la concessió del premi dels Amis de l’Orgue (1930) pel seu Prélude, adagio et choral varié sur le ’Veni Creator'. El 1930 aconseguí la plaça d’organista a Saint-Etiénne-du-Mont, a París, i entre el 1943 i el 1969 fou professor d’harmonia al conservatori de la capital francesa. L’estrena, el 1947, del seu Rèquiem, opus 9, el donà a conèixer com a compositor. En aquesta obra, Duruflé demostra un gran coneixement de la tradició gregoriana i fa una lectura molt personal de la monodia medieval. Autor d’algunes altres obres religioses, com la Missa Cum Jubilo, opus 11 (1966) o els Quatre motets, opus 10 (1960), la seva faceta d’organista fou la més coneguda arreu d’Europa i els Estats Units gràcies a diferents gires, totes d’un gran èxit.