Estudià al Conservatori de París amb A.F. Marmontel (piano), J. Massenet (composició) i C. Franck (orgue), a qui succeí com a organista de l’església de Sainte-Clotilde. Compongué amb habilitat i ofici una música al mateix temps acadèmica i molt atenta a la turbulent escena de la música lleugera parisenca (music-hall, cançó, cabaret...). S’endinsà en quasi tots els gèneres: música per a orquestra (Fantaisie basque, 1927), ballet (Impressions de music-hall: ballet à l’américaine, 1927), òpera (La princesse lointaine, 1895; On ne badine pas avec l’amour, 1910), música de cambra, per a piano, cançons, oratoris... Però, tot i la seva vasta obra, fou més reconegut per la tasca de director; dirigí els Concerts Colonne i maldà per estrenar títols del seu temps.