Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment ho feu al Conservatori de París, on fou deixeble de P. Vidal, G. Caussade i V. d’Indy. Dirigí diferents orquestres, com ara les de l’Òpera de Montecarlo, de Ginebra o la de la Ràdio de Colònia, fins que un accident interrompé la seva carrera l’any 1952. Compongué una música eclèctica en què es pot trobar des d’aspectes procedents del cant gregorià fins a models serialistes o elements del jazz, la cançó francesa o la dansa tradicional del sud de França. Tot i que té un extens catàleg, que aplega música per a gèneres molt diversos, fou en el camp del teatre líric on trobà més reconeixement, amb peces com L’Atlantide (1954), Miguel de Mañara (1956) o L’éloge de la Folie (1964). Cal destacar també el concert per a guitarra À la mémoire d’un poète assassiné, en homenatge a García Lorca (1967), o la Symphonie du Tiers Monde (1967), en què es manifesta la seva sensibilitat política.