i John Bull | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia de la música

John Bull

Música
música mús
Compositor i organista anglès.
Old Radnor, Anglaterra, ~1562 — Anvers, Països Baixos, 1628

Vida

Desenvolupà la seva carrera a Anglaterra i als Països Baixos. Es formà com a escolà de cant a la catedral d’Hereford, on ingressà el 1573. Un any més tard passà a la capella reial anglesa, on treballà amb l’organista William Blitheman. El 1582 obtingué a Hereford la seva primera plaça com a organista. L’any següent es convertí en mestre de capella d’aquesta catedral. El 1586 fou nomenat gentleman de la capella reial i el 1591 obtingué la plaça d’organista d’aquesta institució. Completà la seva formació a les universitats d’Oxford i Cambridge i obtingué el títol de doctor en música el 1592. El 1597 esdevingué primer lector de música del prestigiós Gresham College, a Londres, càrrec que alternà amb les responsabilitats com a organista de la capella reial fins que hi renuncià el 1607. Entre el 1599 i el 1609, es dedicà a la construcció d’instruments, particularment orgues. El 1610 entrà al servei del príncep Enric, però el 1613 es veié obligat a abandonar precipitadament Anglaterra a causa d’un escàndol. L’arxiduc Albert d’Àustria, governador de Flandes, que li havia fet un encàrrec per construir un orgue anys abans, l’acollí a Brussel·les. L’any següent passà a Anvers i el 1617 obtingué la plaça d’organista de la catedral, que conservà fins al moment de la seva mort. Durant l’etapa flamenca entrà en contacte amb el gran organista i compositor Jan Pieterszoon Sweelinck. La seva faceta com a compositor se centrà principalment en la música per a tecla, gènere en el qual arribà a crear obres de gran dificultat que exigeixen un domini tècnic considerable. Escriví cànons i anthems, música litúrgica per a tecla sobre temes de cant pla, variacions, fantasies i peces de caràcter per a virginal, algunes peces vocals sacres i formes de dansa com pavanes i gallardes, al costat d’obres per a consort instrumental. La major part de l’obra conservada data del període anglès, i amb tota seguretat molta música s’ha perdut. A més, l’autentificació sovint és problemàtica, ja que només imprimí algunes peces seves incloses en el volum col·lectiu Parthenia, editat cap al 1613, al costat d’obres de William Byrd i Orlando Gibbons. La resta de la seva producció s’ha conservat manuscrita. És especialment significativa l’extensa col·lecció de més de cent vint cànons, que demostren una gran inventiva i un gran domini de la tècnica compositiva. Es tracta de peces d’una elaborada complexitat i virtuosisme, cent setze de les quals, transmeses la major part per un únic manuscrit, estan basades en la melodia d’un miserere. De la seva producció per a tecla destaquen els arranjaments de melodies de cant pla i les fantasies, possiblement escrites amb finalitats pedagògiques. La música per a virginal està integrada per composicions menors, la major part danses i peces de caràcter.

Obra

120 cànons (116 basats en cant pla del miserere); prop de 150 peces per a instrument de teclat (entre les quals, 11 In nomine, 2 salves, 3 misereres, fantasies, gallardes, pavanes, preludis); 4 obres per a conjunt instrumental; prop de 30 obres d’atribució dubtosa per a instrument de teclat

Bibliografia

  1. Steele, J., Cameron, F. i Dart, T. ed.: John Bull: Keyboard Music, Musica Britannica 14 i 19, 2 vols., Stainer and Bell, Londres 1967-70
Col·laboració: 
MBT
Llegir més...