Vida
Nascut al si d’una famí lia catòlica, es formà com a infant de cor a la catedral de Saint Paul de Londres. El 1583 hagué d’abandonar Anglaterra per raons de tipus religiós i s’establí a Roma, on estigué al servei del cardenal Alessandro Farnese i ocupà també el càrrec d’organista de l’English College. Entre el 1585 i el 1589 viatjà per Europa -Península Ibèrica, França i Països Baixos- acompanyant el seu protector, lord Thomas Paget, un altre refugiat catòlic anglès, que finalment s’instal·là a Brussel·les. Quan el seu patró morí, l’any 1590, el compositor marxà a Anvers, on restà durant un quant temps i es dedicà a l’ensenyament. El 1597 aconseguí una plaça com a organista al servei de la capella musical de la cort de l’arxiduc Albert, a Brussel·les, càrrec que ocupà la resta de la seva vida. Les obres primerenques de Philips foren bàsicament composicions per a tecla. Moltes d’elles estan recollides en el Fitzwilliam Virginal Book i són un molt bon reflex de l’estil anglès de la música per a tecla d’aquell temps. També escriví diversos llibres de madrigals en italià amb un estil força conservador. A partir del 1606 deixà d’escriure música de caràcter profà. La part més interessant de la seva producció són els motets. N’escriví utilitzant tècniques i estils molt diferents. Alguns són per a veus soles, i d’altres, per a veu solista amb acompanyament de baix continu. Les edicions més importants de música religiosa de Philips són: Cantiones sacrae..., a cinc veus (1612) i a vuit veus (1613), i Gemmulae sacrae (1613) i Deliciae sacrae (1616), ambdues per a dues i tres veus amb acompanyament de baix continu. La darrera obra que publicà és una àmplia col·lecció de motets titulada Paradisus sacris cantionibus consitus (1628). La major part de la seva producció fou editada per Pierre Phalèse a Anvers. També se n’han conservat composicions per a grups instrumentals i altres peces vocals religioses de caràcter menor. Molta de la seva música fou reimpresa en diverses ocasions i gaudí d’una gran difusió arreu d’Europa. En general, l’estil de Philips és conservador, molt influït per l’escola romana.
Obra
Motets
Cantiones sacrae, pro praecipuis festis totius anni et communi sanctorum, 5 v. (publ. 1612; publ. amb b.c., 1617); Cantiones sacrae, 8 v. (publ. 1613; publ. amb b.c., 1625); Gemmulae sacrae, 2-3 v., b.c. (publ. 1613); Deliciae sacrae, 2-3 v., b.c. (publ. 1616); Paradisus sacris cantionibus consitus, 1-3 v., b.c. (publ. 1628)
Madrigals
Il primo libro de madrigali, 6 v. (publ. 1596); Madrigali, 8 v. (publ. 1598); Il secondo libro de madrigali, 6 v. (publ. 1603)
Teclat
Amarilli (basada en la monodia homònima de Caccini, 1603); Bon jour mon cueur (basada en una obra de Lassus, 1602); Chi fera fede al cielo (basada en una obra de Striggio, publ. 1615); Fece da voi (basat en el madrigal seu homònim publicat en Il primo libro de madrigali); Le rossignuol (basada en una obra de Lassus, 1595); Margott laborez (basada en l’obra homònima de Lassus, 1605); Veni Sancte Spiritus, org.; diverses fantasies, pavanes i gallardes
Diversos
Es conserven algunes obres per a conjunt de cambra (gallardes, pavanes i altres danses)
Bibliografia
- Pike, L.: The Vocal Music of Peter Philips: Its Technique and Transcription of Selected Items, Universitat d’Oxford 1970