La principal aportació de Cooke a la música anglesa de l’època posterior a la Restauració fou la introducció de les tècniques de composició i de cant de la música italiana al cor de la capella reial. Ell mateix adoptà molts dels elements de la música italiana en les seves obres. Amb tot, la seva contribució com a compositor fou de caràcter menor, i la seva importància rau en la tasca que desenvolupà a la capella com a professor de cant i com a mentor de joves talents. Molts dels seus deixebles, per exemple P. Humfrey, J. Blow, M. Wise, W. Turner i T. Tudwey, esdevingueren les figures principals de les posteriors generacions de músics anglesos.